Normalitat democràtica

Fa escassament dues setmanes, Michelle O’Neill, l’actual líder del Sinn Féin, va ser convidada, i va acudir, als fastos de la coronació de Carles III a Londres. Sembla, per tant, que els dirigents polítics nord-americans, que van mediar en l’Acord de Divendres Sant que va posar fi a la violència a Irlanda del Nord, i el mateix Rei, el padrí del qual va assassinar el terrorisme irlandès, han assumit la normalització democràtica que suposa el final del terrorisme i la defensa per vies exclusivament polítiques dels objectius que aquest buscava. En aquest cas, la independència del Regne Unit i la reunificació amb la República d’Irlanda.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Es podria al·legar que els britànics han tingut més temps per assimilar la tragèdia que suposa, especialment per a les víctimes, l’existència d’una banda que extorsiona, segresta i assassina i la incorporació posterior dels seus membres a la vida normal. Han passat ja 25 anys de l’acord de Setmana Santa de 1998. Aquí, el terrorisme va trigar més a desaparèixer. Però fa gairebé 12 anys de l’anunci del final de l’activitat violenta d’ETA, més o menys el temps que la reina Isabell II d’Anglaterra –¿traïdora?, ¿còmplice?– va trigar a donar la mà a Martin McGuinness, aquest sí, un dels antics caps de l’IRA, a qui la monarca va dedicar un ampli somriure.

Sembla que aquí hi ha qui ha oblidat que el que es buscava amb els acords antiterroristes, firmats també pel PP, era que ETA canviés bombes per vots, que deia Rubalcaba, i s’incorporés a les institucions democràtiques. Ara a la dreta li costa admetre-ho. Sobretot si creu que això li pot donar rèdits electorals.