Els horaris comercials a Barcelona

Aquest diumenge les botigues del centre de Barcelona podran tornar a obrir. I serà així durant tots els dies festius durant els pròxims quatre mesos, fins a l’11 de setembre (la Diada), en aplicació del pacte d’horaris comercials que ja es va estrenar l’any passat. Aquest segon any, es busca consolidar una fórmula coherent amb el que hauria d’oferir una gran ciutat del segle XXI. Després d’anys d’intensos debats sobre el model comercial de Barcelona, es va aconseguir una solució en la qual estan d’acord representants de sectors amb interessos contraposats. Acotar les obertures en dies festius als mesos de maig a setembre i a les zones de més afluència turística de Barcelona va ser el punt de trobada que va permetre el pacte entre patronals de comerç, sindicats i ajuntament. Entre la rigidesa horària (que dificulta adaptar-se als nous hàbits del consumidor) i la liberalització total (que pot deixar desprotegits tant treballadors com petits comerciants), es va arribar a un punt mitjà que va facilitar el consens.

El pacte es va posar en marxa el 2022 amb la triple intenció de reactivar els comerços després de la pandèmia, incentivar el turisme i augmentar la contractació. En una ciutat turística i de serveis com Barcelona, les compres són un motor de dinamització econòmica. Era lògica la demanda del sector turístic i dels grans eixos comercials d’ampliar el restringit calendari de dies festius d’obertura de botigues (una desena de dies a l’any), i després de l’experiència del 2022, els resultats van ser en general positius quant a vendes. No obstant, l’acord va flaquejar en un punt que aquest any s’ha intentat corregir: reforçar les garanties laborals. Els sindicats van denunciar que algunes empreses no respectaven la voluntarietat dels treballadors i que tampoc van reforçar les plantilles per cobrir aquells dies de treball extra. Els convenis sectorials que s’han firmat des d’aleshores han millorat aquest aspecte (al tenir rang normatiu, el seu incompliment es pot sotmetre a Inspecció de Treball). Acabat setembre, es comprovarà si s’ha complert el tercer objectiu de l’acord, i l’impuls econòmic d’obrir les botigues en dies festius redunda també en beneficis per al treballador i en un augment de l’ocupació. 

Si l’avantatge econòmic per als grans eixos comercials està clar, la tradicional resistència de les botigues petites que no es poden permetre obrir en dies festius també s’entén, pel temor d’una fuga dels seus clients habituals. L’acord busca protegir-les al permetre que aixequin les persianes els diumenges només les botigues a les zones turístiques. Aquesta limitació és positiva, perquè la singularitat dels teixits comercials dels barris s’ha de cuidar. No obstant, també les petites botigues s’enfronten al desafiament d’adaptar-se a una nova realitat. Un dels canvis més destacats que va portar la pandèmia va ser el creixement del consum ‘online’: el teletreball, les plataformes de ‘streaming’ i el comerç electrònic, que si abans ja suposava un repte per a les botigues físiques, ara la seva competència és innegable. La clau de l’èxit dels negocis és canviar a temps quan el consumidor canvia, i pot ser contraproduent mantenir dinàmiques pròpies del passat, quan el consumidor avui pot comprar amb un clic a qualsevol hora i dia de l’any i quan en molts altres sectors s’està apostant per la flexibilització laboral.