Aigua i aliments

Hem llegit amb preocupació l’escrit ‘Pensaments de secà’ de Marta Rivera, publicat el 13 de maig. L’esmentat article exposa correctament la gravetat de la sequera. Remarca el caràcter crític de l’alimentació. Assenyala l’ús prioritari dels aliments després de l’aigua per beure. Alhora, manifesta la fragilitat de la producció d’aliments, sotmesa a una diversitat de fenòmens climàtics, accentuats en l’escenari d’escalfament global. Tanmateix, l’estratègia que proposa en resposta a aquest escenari conté alguns arguments que no són correctes.

L’escenari ideal que l’autora de l’article dibuixa, si s’adoptés, comportaria pobresa i una insuficiència alimentària molt greu. És absurd dir que avançar en el reg eficient provoca que augmenti la superfície regada. No, el reg eficient usa menys aigua i el que augmenta és la capacitat de produir més aliments, un dels objectius clau en un escenari amb fortes tensions en la seguretat de proveïment alimentari, tal com demostren les successives crisis de preus dels aliments des del 2007. És fals que la modernització dels regadius suposi un gran consum d’energia renovable. Els canals, bases i pantans són una plataforma ideal per a la producció fotovoltaica, molt més enllà de les necessitats per proveir l’energia dels sistemes de reg. És fals que el regadiu «accelera l’abandonament», és just el contrari. Les comarques de Ponent que van regar des de 1860 van tenir sempre un destacable creixement de la població, les que no van regar en van perdre fins a un 40%. Perdre l’objectivitat en afirmacions publicades és poc adequat, sobretot en moments sensibles.

Sense aigua no hi ha aliments. I si no plou el secà és el desert del qual ens parla Ferran Canosa a ‘Aigua a les venes’, en referència a les comarques de Ponent abans del canal d’Urgell. L’any passat, a secà, en plena sequera, van tenir greus pèrdues de producció. A regadiu, l’any passat, van tenir unes collites normals, salvant altres fenòmens com per exemple les pedregades. Enguany, a secà la producció serà catastròfica. A regadiu, malgrat tot, si s’haguessin fet a temps les polítiques adequades, també hi hauria una bona producció.

Prudencia i eficàcia

Notícies relacionades

Produir més aigua de la que cap a Sau: claus del pla de gestió aprovat amb retard pel Govern

Veïns de Cubelles, preocupats per l’estat de la seva urbanització: «Vivim en un polvorí»

Cal produir els aliments que necessitem i per fer-ho cal gestionar el recurs aigua –la matèria primera per produir aliments– amb prudència i eficiència. Cal planificar i prioritzar adequadament per sostenir les reserves necessàries per garantir que l’aigua pugui arribar als conreus. L’aigua, tal com ha exposat fa poc el secretari general de l’ONU, António Guterres, és necessària per sostenir el nostre benestar vital, la vida natural i la nostra alimentació. Són tres prioritats clau. Tanmateix, idealitzar avui el secà, des d’una posició acadèmica, és una frivolitat i la realitat d’avui no admet frivolitats.

Produir aliments és una activitat complexa que, de manera ideal, ha de ser una activitat sostenible, ha de proveir aliments suficients per cobrir la demanda, ha de produir aliments assequibles per a tothom i ha de garantir uns ingressos dignes per als productors. Aquests quatre vectors no estan alineats; per tant, la resultant que optimitzi els quatre objectius no serà la ideal des d’un sol punt de vista sinó la millor de les realitzables. Aquesta complexitat ens obliga a abandonar els dogmatismes i avançar vers realitats possibles. I, sens dubte, per produir aliments cal aigua gestionada eficaçment.