La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Dues rates i un xurro
A Múrcia, ara Podem i Equo van separats, i es presenten cada un pel seu compte com a sucursals del cisma nacional Podem vs Sumar
Hi ha un vídeo mític d’internet que s’ha fet realitat a la campanya electoral murciana. A les vies del metro, dues rates grises de mida petita lluiten per un xurro groc. Una estira cap a un costat, l’altra cap a l’altre. Una se l’emporta, l’altra la persegueix. Tot això, amb música de fons de Linkin Park. El vídeo es diu «Dues rates lluitant per un xurro amb música de fons de Linkin Park» i porta tres milions i mig de reproduccions a Youtube. És a la Bíblia dels mems. És un perfecte exponent d’aquesta classe de bajaneria absurda per la qual val la pena xipollejar a internet. No és espectacular, no és divertit, no és curiós. Simplement compleix el que promet. Es fa servir per descriure discussions tremendament èpiques per res. Doncs bé: Podem i Más Región van rodar el ‘live action’ a Múrcia aquesta setmana.
A Múrcia, les xifres que van deixar les autonòmiques del 2019 són les següents: PSOE: 17 escons, PP 16, Ciutadans 6, Vox 4, Podem Equo 2. Però, és clar, ara Podem i Equo van separats, i es presenten cada un pel seu compte com a sucursals del cisma nacional Podem vs Sumar. De manera que ja tenim les dues rates del vídeo, i faltava el xurro: han sigut el temps i la presència en els debats electorals. Després de molt estira-i-arronsa i consultes a la Junta Electoral, es va decidir que aquests dos mísers escons es materialitzarien en els debats televisats com segueix: a cada bloc temàtic, les dues candidates es repartirien el temps. Ocuparia el faristol María Marín, de Podem, i després se n’aniria i l’ocuparia Helena Vidal, de Más Región.
Entretots
D’aquesta manera (devia pensar algú) s’estalviaria a la ciutadania murciana un debat entre les dues postures aparentment irreconciliables d’una de les esquerres més minoritzades de tot Espanya, la murciana. Cadascú deixaria anar les seves veritats com punys sense que l’altra hi fos present, i només podrien debatre amb la resta dels candidats. Els estaven fent un favor a totes dues, en realitat: a l’electorat a l’esquerra del PSOE sol deprimir-lo que la «veritable esquerra» faci cismes. Però han demostrat ser capaços de fer un cisma fins i tot en les pitjors circumstàncies.
Acabada la primera meitat del primer bloc, Marín es va negar a cedir el faristol a Vidal. Agafada al xurro a capa i espasa, van convertir el moment en la metàfora de l’enfrontament Podem vs Díaz. I es va haver de suspendre el debat. ¡Així s’economitza un xurro de poder!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
