L’ordre dels factors altera l’alcalde

L’enquesta del Gesop sobre els comicis del 28M a una setmana de les votacions dibuixa una situació molt oberta. Tres candidatures, el PSC, els Comuns i Junts, es disputen el primer lloc quan encara hi ha un nombre d’indecisos que poden alterar l’ordre entre els tres, si bé tot indica que Jaume Collboni surt amb un lleu avantatge. Ada Colau i Xavier Trias ja concentren una part molt important del vot decidit, però entre els que van votar els socialistes i els republicans fa quatre anys encara hi ha molts indecisos, cosa que confereix molta importància a aquesta última setmana de campanya en què tots posaran tota la carn a la graella. El mateix passa amb el destí final dels votants de Ciutadans amb Manuel Valls. Així, 4 de cada 10 encara no saben qui votaran.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Després de vuit anys amb Ada Colau com alcaldessa, primer per sorpresa i després de carambola, la disjuntiva de molts dels indecisos està entre continuïtat i canvi i més concretament entre quin tipus de continuïtat i quin tipus de canvi. La continuïtat sense matisos la representa únicament i exclusivament l’opció de Colau, que ha gestionat una agenda per a Barcelona molt similar a les de les grans metròpolis globals. Però que ho ha fet amb un estil abrupte que sembra el dubte en alguns ciutadans sobre si no ha significat la pèrdua d’algunes oportunitats amb polèmiques més basades en la ideologia que en les solucions reals. Barcelona no està en decadència, però ha perdut algunes oportunitats per una falta de consens que, sovint, només es pot impulsar des de l’alcaldia. El canvi sense matisos ha acabat encarnant-lo Xavier Trias amb un programa tan contundent com simple: «fora Colau». Trias pateix de la virtut d’haver sigut alcalde, però sembra la incertesa sobre si ho podria ser de la mateixa manera perquè el seu partit ja no és el mateix i la ciutat, tampoc. Colau i Trias ja tenen els seus votants mobilitzats i no passen de l’empat segons gairebé tots els sondejos. En canvi, Collboni i Maragall tenen aquesta setmana un marge de millora perquè alguns més dels que els van votar fa quatre anys els podrien votar, especialment en el cas del socialista, que té a l’abast una porció important de vot de Ciutadans que pot considerar-lo una opció útil per al canvi amb matisos. 

Aquests votants indecisos haurien de tenir clar abans d’introduir la seva papereta que el sistema electoral municipal no és igual que el del Congrés dels Diputats o el del Parlament. La candidatura que aconsegueixi més vots aconseguirà l’alcaldia excepte en el cas que algun altre candidat sumi 21 vots en el cas de Barcelona. Per tant, en aquest cas, l’ordre dels factors altera el producte. Colau reclama quedar primera per evitar que una suma alternativa li prengui la vara com va fer ella fa quatre anys amb Ernest Maragall. Si Trias és qui queda primer, corre el risc que els Comuns, el PSC i Esquerra sumin. En els dos casos, s’imposaria un missatge de continuïtat dels ciutadans. De manera que l’única possibilitat irrefutable que hi hagi un canvi és que el candidat d’una altra força d’esquerres quedi per davant i, a priori, el més aviat situat és Collboni. Continuïtat i canvi tenen candidats clars si entenem la lògica del sistema electoral.