Anàlisi
25 anys units per l’euro
Europa pot reforçar la seva capacitat de resistència de dues maneres: mitjançant la integració dels seus mercats de capitals i completant la unió bancària
El Banc Central Europeu (BCE) es va crear l’1 de juny de 1998 amb l’objectiu de preparar la introducció de l’euro, cosa que va ser el canvi de moneda més gran de tots els temps. Aleshores jo treballava com a advocada i recordo el ritme frenètic a què revisàvem contractes basats en tipus de canvi que aviat deixarien d’existir. «¿Funcionaria realment la moneda comuna?», ens preguntàvem llavors. Ara que celebrem el 25è aniversari d’aquesta institució, sabem que l’euro funciona i que, a més, ha estret els vincles europeus.
Els governs de la Unió Europea (UE) van encomanar al BCE la missió de salvaguardar l’euro, i els nostres empleats a Frankfurt, juntament amb els experts dels 20 bancs centrals nacionals de la unió monetària, treballen sense parar per complir el nostre mandat d’estabilitat de preus. És una tasca vital per a la prosperitat dels ciutadans europeus.
Durant els últims 25 anys, nou països més s’han incorporat a la zona euro, que ha passat d’11 a 20 membres. També hem assumit noves funcions, com la supervisió dels bancs europeus més grans. L’euro és avui la segona moneda més important del sistema monetari internacional, només per darrere del dòlar dels EUA.
El camí no ha estat exempt de moments difícils, però durant els alts i baixos econòmics que van haver d’afrontar els meus predecessors Wim Duisenberg, Jean-Claude Trichet i Mario Draghi, el BCE s’ha centrat sempre a construir uns fonaments més sòlids per al futur europeu mitjançant el compliment del nostre mandat.
La pandèmia i la guerra injustificada de Rússia contra Ucraïna han posat de manifest que l’estabilitat no es pot donar per descomptada. A més, les creixents rivalitats geopolítiques poden fer que l’economia mundial sigui cada vegada més volàtil en el futur. En un món d’incertesa, el BCE ha sigut, i continuarà sent, una àncora fiable d’estabilitat.
Hem demostrat que podem adoptar mesures i adaptar-nos ràpidament, fins i tot davant els reptes més complexos. Tan sols uns mesos després que assumís la presidència del BCE, vam actuar amb rapidesa davant la pandèmia amb mesures destinades a recolzar l’economia de la zona euro en la seva fase més aguda, i evitar així els riscos de deflació.
Reduir la inflació
Avui responem amb la mateixa determinació per reduir la inflació. Després d’anys en nivells massa baixos, la inflació és ara excessivament alta i probablement es mantingui així durant massa temps. La inflació erosiona el valor dels diners, redueix el poder adquisitiu i perjudica els ciutadans i les empreses de tota la zona de l’euro i, especialment, els membres més vulnerables de la nostra societat.
Però aconseguirem que torni a situar-se en el nostre objectiu del 2% a mitjà termini. Aquest és el motiu pel qual hem apujat els tipus d’interès a un ritme sense precedents i pel qual els portarem a nivells prou restrictius, on els mantindrem el temps necessari, per aconseguir que la inflació se torni a situar de forma oportuna en el nostre objectiu.
Com ens recorden els recents esdeveniments en el sector bancari, un sistema bancari sòlid facilita la tasca de la política monetària. L’estabilitat financera és condició indispensable per a l’estabilitat de preus, i viceversa. Des del 2014, quan el BCE va assumir la supervisió bancària, hem treballat per mantenir la solvència de les entitats de crèdit de la zona euro. I els supervisors bancaris, presidits per Andrea Enria, continuaran esforçant-se per assegurar que els bancs estiguin ben capitalitzats i siguin resilients davant condicions canviants perquè puguin continuar proporcionant finançament a les empreses i a les llars.
La nostra unió monetària s’ha vist posada a prova moltes vegades en l’últim quart de segle. Ens hem enfrontat a crisis que ens podrien haver separat, en particular la gran crisi financera, la de deute sobirà i la pandèmia, però n’hem sortit més fortes de totes. Ara hem d’aprofitar aquesta força interior.
En un món cada vegada més impredictible, Europa pot reforçar la seva capacitat de resistència de dues maneres. Mitjançant la integració dels seus mercats de capitals, pot facilitar millor la inversió en sectors tan importants per impulsar el creixement futur com el verd i el digital. I, completant la unió bancària, podem assegurar que el sector bancari contribueix a esmorteir els riscos durant les crisis futures, en lloc d’amplificar-los.
Notícies relacionadesL’expresidenta del Parlament Europeu Simone Veil va dir en una ocasió que «necessitem una Europa capaç de ser solidària, de ser independent i de cooperar». Aquestes paraules resumeixen a la perfecció el que l’euro representa. En última instància, l’euro és més que una moneda: constitueix la forma més avançada d’integració europea i representa una Europa unida que col·labora estretament i protegeix i beneficia tots els seus ciutadans.
El BCE sempre serà un pilar fonamental en aquesta tasca.
