Apunt
La telepatia de Jordi Alba
En pocs mesos han dit adeu al Barça tres clàssics com Piqué, Busquets i ara Jordi Alba. Tot i que encara no es retira i no sabem on jugarà –igual que Busi–, escriure sobre ell té aires d’obituari. D’obituari esportiu, s’entén: al conèixer la seva marxa, repassem els seus 11 anys de blaugrana i intentem fixar la memòria del seu futbol. Primer mirem les xifres, que diuen que en aquests anys va marcar 27 gols i en va fabricar 99 més amb assistències. Després els donem sentit als números amb el record. Alba serà sempre aquell jugador que practicava la telepatia amb Messi: corria la banda esquerra fins a l’extrem i, quan aixecava el cap, veia arribar puntual la seva passada, que ell millorava de tornada, o centrant, o fins i tot rematant a porta. Messi i Alba: els dos van ampliar el sentit de l’expressió «jugar de memòria» i un vídeo d’aquestes jugades hauria de figurar al Museu del Barça.
D’Alba recordarem també la seva rapidesa de petit bòlid amb el motor trucat, quan arrencava i semblava un dibuix animat, amb el tors avançat i més ràpid que les cames. Va arribar el 2012 per ocupar una banda que abans havien compartit Sylvinho, Abidal, Adriano i, ocasionalment, Maxwell, i des dels primers partits es va convertir en el seu amo indiscutible.
En aquest lloc Alba ha sigut durant anys un supervivent, sense relleu real, i potser cal interpretar la seva resistència com una faula moral perquè el club tregui les seves conclusions. L’etapa de Bartomeu com a president es recordarà també per la desfilada de laterals que no van quallar a les dues bandes. Per l’esquerra se li buscava recanvi a Alba perquè tingués competència i va arribar en el seu moment Lucas Digne i Junior Firpo, ignorant a més talents del Barcelona B com Miranda o Cucurella, que se’n van anar sense poder demostrar res. Ha sigut un altre jove de la casa, Alejandro Balde, qui ha gaudit de paciència per créixer i ha precipitat l’adeu d’Alba. Per una vegada, el cercle virtuós del quilòmetre zero té un final feliç i el mutis de Jordi Alba ha de veure’s com un èxit de tots, seu el primer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
