La geometria variable de les municipals

Estem convocats a les urnes el 28 de maig per decidir qui governarà en tots i cadascun dels municipis d’Espanya i qui ho farà en 12 comunitats autònomes.

Durant més de 30 anys ens havíem acostumat al nostre país a una còmoda dicotomia bipartidista. Fins que, després de la profunda crisi econòmica mundial del 2008 i el greu desafiament territorial de Catalunya, van sorgir amb força nous actors de la denominada ‘nova política’. Amb la terra adobada per les crisis econòmiques amb les seves derivades socials i l’amenaça a la integritat territorial, van irrompre en el tauler polític espanyol Ciutadans, Podem i Vox.

Durant tres dècades, el bipartidisme va campar al seu aire en la política nacional, però amb la participació determinant de petites organitzacions polítiques de les mal anomenades minories catalana i basca. Aquestes acabarien donant les majories al Congrés dels Diputats a canvi del ‘peix al cove’ català i de transferències al País Basc. La llei electoral vigent sobredimensiona al Congrés aquests partits amb circumscripció regional.

En l’actualitat, la política s’ha polaritzat en blocs polítics confrontats, tornant a l’esquema clàssic del bipartidisme, però en aquest cas amb un bibloquisme d’alta tensió.

No obstant, en les pròximes eleccions municipals del 28 de maig se segueix una lògica i regles diferents dels comicis generals, ja que els candidats dels municipis poden ser determinants, i abstraure’s de vegades de la polarització bloquista.

Tenim l’exemple pròxim de l’Ajuntament de Barcelona, on Jaume Collboni sembla ser, d’acord amb les múltiples enquestes, el candidat millor posicionat per ser alcalde en l’anomenada ‘geometria variable’, podent pactar amb diverses forces polítiques. La cultura del pacte i de governs de coalició que a Europa fa anys que s’exerceix també es va imposant al nostre país. El que és important són les polítiques que s’acaben aplicant per a benefici de la ciutadania.

I davant aquest escenari, qui pot ser decisiu per aconseguir l’alcaldia és el candidat del PP, Daniel Sirera. Situació anàloga al que podria passar a Badalona amb els candidats del PP i del PSC, Xavier García Albiol i Rubén Guijarro, respectivament. És a dir, el que avui sembla impossible que passi a escala nacional al Congrés dels Diputats pot passar als ajuntaments esmentats i es pot extrapolar a altres consistoris catalans.

Notícies relacionades

Enquesta eleccions Barcelona: els indecisos del PSC i ERC desfaran el triple empat entre Collboni, Trias i Colau

¿Per què no es poden publicar enquestes l’última setmana de campanya electoral?

Des d’una perspectiva de societat civil constitucionalista esperem que un percentatge majoritari dels catalans estiguin governats des d’ajuntaments no nacionalistes. Encara tenim en la memòria el desastre al qual ens van portar els senyors Xavier Trias i Artur Mas treballant a l’uníson per la fractura social des de cada costat de la plaça de Sant Jaume.

Esperem i desitgem la màxima participació i representació democràtica que legitimi els resultats de les eleccions de forma clara, tenint sempre en compte l’obra política de cadascú en els últims anys.