Debat electoral Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
I Ernest va prometre ser Pasqual
Potser ho va fer com a irreprimible reacció al fet notori que, en aquesta campanya, el PSC, el seu antic partit, ha buscat capitalitzar obertament el llegat dels millors alcaldes que van donar a Barcelona els seus millors anys
TV3 va convertir el seu debat en una lluita dels candidats contra el cronòmetre, encotillant-los de tal manera que qualsevol mínim indici de polèmica va quedar ofegat en la pressa del temps. Les dues hores llargues de frases previsibles van servir, almenys, per comprovar que només dos dels aspirants creuen cegament en els sondejos. Un és Jaume Collboni, que es va recolzar en les prediccions de les enquestes per presentar-se com a alcalde ‘in pectore’. L’altre va ser Ernest Maragall, al qual la demoscòpia li vaticina un trist final de carrera; potser per això, com a últim recurs, va prometre fer-ho tan bé com el seu germà Pasqual.
El candidat d’ERC s’havia limitat fins ara a ressaltar l’obvietat que ell també s’anomena Maragall, però en el seu últim minut va trepitjar la línia vermella. Potser ho va fer com a irreprimible reacció al fet notori que, en aquesta campanya, el PSC, el seu antic partit, ha buscat capitalitzar obertament el llegat dels millors alcaldes que van donar a Barcelona els seus millors anys. Fos per això o mogut per les urgències de ressorgir en els sondejos, el Maragall d’ERC va deixar dita la frase de la nit en l’últim sospir.
La resta del debat, sense sorpreses. Ada Colau va resistir estoicament les envestides generalitzades de la resta d’aspirants, incloses les del seu soci, limitant-se a dir que hi haurà més tasses del mateix caldo. El socialista va suportar sense cap problema la contradicció, ressaltada per tots, d’haver governat amb una alcaldessa que vol substituir, sense entrar de ple en les raons, llevat d’una d’arrencada per reivindicar la seva gestió en la salvació del MWC o de la Copa Amèrica. Els ‘outsiders’ van buscar delerosament la frase afortunada, vorejant més la demagògia que la creativitat. I Xavier Trias, en el seu paper de simpàtic i planer aspirant a tornar a l’alcaldia va exhibir una memòria molt selectiva. El candidat de Junts recorda el seu mandat com una cosa formidable, tot i que no ho seria tant quan els electors el van privar de la reelecció el 2015.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Eleccions 28M Barcelona Jaume Collboni Eleccions municipals Ada Colau Xavier Trias Ernest Maragall
