Conflicte enquistat
Gihadisme al Sahel i al golf de Guinea
Europa tem que l’endèmica inestabilitat a la zona es desplaci al veí nord de l’Àfrica i creui el Mediterrani
El Sahel és una vasta regió limítrofa amb el desert del Sàhara, amb una superfície aproximada de sis vegades la d’Espanya, i que inclou una dotzena de països. Els últims anys ha sigut un dels focus d’inestabilitat més grans del món a causa de múltiples factors, entre els quals la lluita armada, les tensions ètniques, l’atur, la pobresa, l’escassetat de recursos i aliments, el canvi climàtic i la inseguretat política. La confluència d’aquests elements ha convertit aquesta regió i les zones veïnes al golf de Guinea en un polvorí que preocupa especialment Europa.
Entretots
Europa tem que la inestabilitat endèmica es desplaci al veí nord de l’Àfrica, que constitueix la frontera sud del continent, i que d’allà creui el Mediterrani de diverses maneres, per exemple amb migracions massives o esvalotant els milions de musulmans que ja resideixen a Europa. Aquesta preocupació ha conduït a una intervenció militar sobre el terreny d’alguns països, principalment França, que no ha resolt els problemes de fons.
Tàctica habitual
La franja que va des de l’oceà Atlàntic fins al mar Roig inclou països com el Níger, Nigèria, el Txad, Mauritània, Mali, el Senegal, el Camerun i Guinea, entre d’altres, on l’islam té una gran presència i de vegades deriva en un islam gihadista que té aspiracions de crear una societat musulmana justa i ideal que acabaria amb tots els problemes de la regió.
Els grups gihadistes han comès veritables atrocitats que han costat la vida a un gran nombre de persones, han atacat escoles i bases militars, així com pobles aïllats. La seva tàctica més repetida ha consistit a ocupar zones on els governs centrals eren febles o on directament no hi havia cap autoritat. Els grups gihadistes han ajudat els civils de diferents maneres, com protegint els seus ramats o perseguint els lladres; de vegades han creat una espècie de seguretat social, han distribuït aliments i medecines, i s’han encarregat de la governança d’una sèrie de serveis que en principi s’haurien d’esperar de l’Estat.
Demostració de resiliència
Tot i que la intervenció militar de França a Mali va eliminar un nombre no petit de responsables gihadistes, l’Exèrcit francès no va aconseguir posar ordre a la zona; l’opció dels exèrcits s’ha revelat com a insuficient per acabar amb la presència del gihadisme al Sahel i el golf de Guinea. Els grups gihadistes han mostrat una gran resiliència a l’hora de superar els revessos que han patit, incloent-hi la mort dels seus líders, adaptant-se a l’entorn i a les condicions militars de cada moment.
En alguns països del Sahel i el golf de Guinea hi ha importants comunitats cristianes i els musulmans se senten marginats. Sovint aquest és un factor decisiu a l’hora de protestar contra els governs d’aquests països per part de les comunitats musulmanes. La marginació dels musulmans és indubtable en àmplies regions, de manera que els seguidors de Mahoma s’identifiquen fàcilment amb els grups gihadistes que defensen els seus interessos.
La progressiva existència de tropes estrangeres no ha fet més que complicar la situació. Rússia, a través del grup militar Wagner, va entrar a Mali el gener del 2022. La presència de potències mundials que es mouen en funció d’interessos aliens a la regió interfereix en les lluites internes dels països del Sahel i el golf de Guinea, una circumstància que agreuja la situació i es projecta sobre un futur encara més incert.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
