Estratègia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les dues cares de Jano de l’Europa geopolítica
La reactivitat amb què Brussel·les ha actuat davant els esdeveniments a l’est l’ha fet perdre una de les seves característiques més essencials, la seva capacitat de mediació
Corren mals temps per a la vella Europa. Després d’anys de pensar-nos el centre del món, de ser el lloc on més drets s’havien conquerit i on millor es defensaven, de ser el model a seguir per aconseguir les quotes de prosperitat econòmica i cohesió social assolides després d’anys de cruentes guerres al continent. Així va quedar posat de manifest en el conegut com a ‘document Solana’ el 2003: «Europa mai ha sigut tan pròspera, tan segura, tan lliure. La violència de la primera meitat del segle XX ha donat pas a un període de pau i estabilitat sense precedents».
Brussel·les ja era conscient abans de la covid-19 de la seva debilitat en l’àmbit global, d’aquí ve la idea de l’«Europa geopolítica». El poder normatiu sobre el qual la UE havia apostat totes les seves cartes com a poder transformador ha fracassat al Mediterrani, als Balcans i, especialment, a la frontera oriental, tal com va quedar demostrat amb la guerra a Ucraïna. Era el moment de canviar d’estratègia. Calia parlar el llenguatge del poder. I així va quedar reflectit en la ‘Brúixola estratègica’, «vivim en un món modelat per les polítiques del poder en brut, on tot està armat i on enfrontem una ferotge batalla de narratives», ¡que lluny que quedava l’optimisme d’anys abans!
Aquesta guerra ha fet que Europa hagués d’enfrontar-se cara a cara a una realitat que sempre havia esquivat. Ucraïna ha fet sortir Europa del seu entotsolament. I ho ha fet amb tal virulència que es corre el perill de destruir el projecte de conciliació i drets sobre el qual ha construït fins ara la integració europea. Les constants apel·lacions a la unitat d’acció davant l’enemic comú oculten qualsevol possibilitat de discrepància o matís. La reactivitat amb què Brussel·les ha actuat davant els esdeveniments a l’est li ha fet perdre una de les seves característiques més essencials, la seva capacitat de mediació.
Entretots
Però potser el més greu té a veure amb la forma en què l’assertivitat bèl·lica s’ha instal·lat entre nosaltres. La seguretat, ja molt present entre nosaltres, ara és el que és prioritari. El problema fonamental és que totes les altres coses queden supeditades a aquesta prioritat.
La construcció de l’Europa geopolítica té una doble cara. D’un costat, aspira a comptar en l’escenari internacional amb veu pròpia més enllà d’aquells marcs amb què se la identifica, això és, el marc democràtic com a model o el poder regulatori. D’un altre, superar aquests marcs està implicant de facto la renúncia a una sèrie de principis i valors que són fundacionals. De com es resolgui aquesta tensió tindrem una Europa que aposti pels drets fonamentals o una que, sostinguda sobre la por, prefereixi sacrificar principis i valors per arribar a una seguretat total. Si aquesta última és l’opció per la qual apostem, és important ser conscients que només podrà ser governada per les dretes radicals. Avisats queden.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
