NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El partit de Torra
Mirant els seus cartells electorals, Xavier Trias és un home sense partit polític que l’avali. Escoltant els seus mítings, és un home del partit de Pujol i de Mas. Els seus adversaris li recorden que és del partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs. Però tots obliden que Trias és del partit de Quim Torra, el president de la Generalitat menys dotat políticament i com a gestor des de la recuperació de la institució.
Ningú dubta que Trias està més que capacitat per ser alcalde de Barcelona. Però un alcalde també és el seu equip. I els equips provenen dels partits. Una part de les dificultats del mandat d’Ada Colau és precisament la inestabilitat del seu equip, que, en el moment de la tercera reelecció, es redueix a Jordi Martí (ex PSC) i Janet Sanz (ex Iniciativa). Els comuns no tenen cap altre llegat que l’alcaldessa. Trias s’ha envoltat dels seus incondicionals quan va ser alcalde, però l’artefacte que el sustenta és Junts, el partit que no existiria sense Puigdemont i el partit que va posar Torra al capdavant de la Generalitat, forçat per les maniobres de la justícia, però també guiat per un principi: tot poder a l’interior ha de ser vicari respecte a l’exili i cap càrrec es pot considerar plenament legítim si no se sustenta en la retòrica de l’1-O.
Notícies relacionadesCosta molt creure que, malgrat la forta personalitat de Trias, la seva hipotètica vara d’alcalde no estaria sotmesa a aquest tipus de friccions. Per això resulta una mica molest per a les orelles sentir aquests dies Jordi Turull, el secretari general de Junts, parlar d’incompetència tenint de correligionaris Torra i Borràs.
El que passi a Barcelona pot servir a Junts de paraigües d’uns resultats poc satisfactoris. L’alcaldia seria una taula de salvació, però el seu veritable ‘momentum’ serà a la tardor, quan les resolucions judicials de la UE els obliguin a prendre decisions. Si Puigdemont guanya la partida, aquest model Torra de direcció vicària s’enquistarà. I Trias no tindrà cap altra solució que adaptar-se, amb les ales tallades en les seves relacions polítiques amb els socis que necessiti per ser alcalde si ho aconsegueix, amb la Generalitat i amb la Moncloa. Si Puigdemont no guanya, Junts haurà de decidir si continua sent el partit de Torra, dels dirigents vicaris que no poden fer política a l’interior. I Trias, especialment si és alcalde, haurà de decidir el que ara es nega a admetre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
