Captura de CO2 al golf de Roses

Amb el temps he pres consciència de la importància dels cicles naturals, sense els quals els combustibles fòssils ja haurien escalfat el planeta a un nivell difícilment compatible amb la civilització.

Quina sort que els sistemes terrestres capturin el 29% del CO₂ emès per la humanitat! No parlem només dels boscos, que retenen el carboni en forma de fusta. El sòl és tant o més important: com a resultat de la descomposició incompleta dels teixits de les plantes, al sòl s’hi acumula 4 vegades més carboni que a l’atmosfera i als arbres, junts.

Quina sort que els oceans absorbeixin un altre 26% del CO₂ emès! La química hi juga un paper fonamental, ja que l’aigua dissol el CO₂ convertint-los en uns embornals fenomenals d’aquest gas. La biologia també juga. Per exemple, part del CO₂ capturat per les algues s’acaba dipositat al fons marí, o el carboni es mineralitza a les estructures calcàries de coralls i mol·luscos.

No ens ha d’estranyar, doncs, que s’insisteixi en el fet que els ecosistemes naturals són uns grans aliats en la lluita contra l’emergència climàtica. S’ha de procurar que la massa forestal s’expandeixi i gestionar el territori per tal que els incendis no es propaguin sense control. S’ha d’incrementar el carboni del sòl amb tècniques que remoguin menys la terra. S’ha d’evitar la degradació de les àrees marines costaneres per tal que puguin progressar els prats marins (com la posidònia) o els coralls.

La prioritat

Tanmateix, no hem d’oblidar que la causa primera de l’emergència climàtica no es troba ni en els incendis forestals, ni en la reculada dels prats de posidònia, sinó en l’ús dels combustibles fòssils. Per tant, tal com recomana amb insistència el panell internacional contra el canvi climàtic (IPCC), la prioritat ha de ser la disminució de les emissions, i aquí és fonamental reduir el consum d’energia i substituir aquests combustibles per energia renovable.

Aquesta reflexió ve a tomb perquè, entre els científics de casa nostra reticents amb la transició energètica (“Sí; però aquí no”), s’estén un discurs que explícitament o implícita ve a dir que la prioritat són els ecosistemes naturals. Un dels grans comunicadors d’aquest col·lectiu, deia: “La manera principal per protegir-nos de l’escalfament global no és l’energia, sinó tenir cura de la biodiversitat”. Valorem aquesta afirmació amb el parc eòlic marí projectat a Roses.

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

El Golf de Lleó és una de les zones de la Mediterrània on el mar captura més CO₂. Amb un màxim de 60 tones per km₂ a l’any a les zones biològicament més actives , sobre els 250 km₂ reservats per a l’eòlica, es capturen com a molt 15.000 tones. Una quantitat molt gran que, per valorar-la, cal fer-se dues preguntes. La primera, algú pot afirmar que el parc eòlic disminuirà dràsticament aquesta captura de CO₂? Una posició difícil de defensar. La segona, quines són les emissions que estalviaran els 4.000 GWh (gigavats/ hora) d’energia produïda pel parc eòlic? Mig milió de tones cada any. Queda clar: el parc eòlic compensarà amb escreix qualsevol disminució de la capacitat de captura de CO₂ que pugui causar a l’entorn on s’ubicarà.

Amb aquest exemple, queda palès que la lluita contra l’emergència climàtica ha de passar, primer, per la reducció de les emissions: reducció del consum i transició energètica, en la que l’energia renovable desplaça els combustibles fòssils. Si ho aconseguim, els sistemes naturals actuaran durant segles, com ja ho fan ara, per arreglar el desastre que hem causat durant els darrers dos cents anys.