Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Per què convoca eleccions?
Després de la debacle de diumenge, Sánchez prefereix una campanya curta, que obliga a tancar files, abans que un infern de sis mesos en què seria vist com un polític amortitzat
Pedro Sánchez va tenir diumenge –tret de Catalunya– una debacle electoral que es va traduir en la pèrdua de moltes comunitats amb forta implantació socialista: la Comunitat Valenciana, Aragó, Extremadura, les Balears... i de ciutats emblemàtiques com Sevilla. Es creia que la derrota –previsible per les dissonàncies i errors del seu Govern– no arribaria a tombar socialistes amb forta personalitat com ara Ximo Puig, Javier Lambán, Fernández Vara... Per això no només hi ha hagut derrota, sinó també debacle territorial. I el culpable és el mateix Sánchez que per supèrbia ha volgut fer d’unes municipals i autonòmiques un referèndum sobre el seu confús projecte.
¿Per què convoca eleccions i no aguanta fins a l’últim minut a la recerca del miracle o la recuperació? Sap que l’esperaven sis mesos de turment en què se’l veuria com un polític ja amortitzat, el culpable de tots els mals i el recipiendari dels atacs dels enemics... i els amics que voldrien sobreviure. No podria fer res que no generés molt soroll. Si expulsava Podem del Govern, malament. Si els hi mantenia, pitjor. ¿Com evitar que al PSOE se l’assenyalés com el responsable del daltabaix i sorgissin candidats que debilitessin encara més el seu lideratge?
Notícies relacionadesEn comptes de sis mesos d’infern ha triat una campanya de menys de dos mesos en què la pressa del temps obligarà a tancar files i no examinar el passat, sinó plantar cara a l’adversari. Agafant tothom per sorpresa –la creença era que s’aferraria al poder fins al final– i amb l’esperança que el PP i Vox puguin enredar-se en les obligades negociacions –tret de Madrid, on Ayuso té majoria absoluta– per prendre el poder en moltes comunitats i ajuntaments.
Entretots
No és gens fàcil que l’aposta li funcioni, però Sánchez –de valor no li’n falta– se la torna a jugar. Si la campanya curta li va malament, allargar l’infern encara seria pitjor. I confia en la seva resiliència o baraca. Davant Rajoy, Susana Díaz, el PSOE de sempre i fins i tot Pablo Iglesias. Però aquesta vegada...
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Eleccions 28M Eleccions generals Eleccions autonòmiques Eleccions municipals PSOE Pedro Sánchez
