Mai ha estat fàcil

Dilluns passat, un tertulià del Partit Popular va dir a la cadena SER que el Govern d’Espanya ho ha tingut «fàcil» aquests anys. I és difícil saber a què es podia referir. Acabem una legislatura complicada, i no només per factors sobrevingut com la pandèmia, el volcà, els fenòmens meteorològics o la guerra a les portes d’Europa. A més d’això, que no és poc, el clima parlamentari imposat pel seu partit i Vox ha generat un soroll i una confrontació mediàtica constant que amarga els esforçats consensos, encerts i avenços aconseguits.

La dreta no ha reconegut tampoc la legitimitat del Govern, ha impedit la renovació del Consell General del Poder Judicial, ha intentat bloquejar l’arribada dels fons europeus a Espanya… S’ha situat, en definitiva, en una posició destructiva i obstruccionista.

Mentre pregonaven (i procuraven) l’apocalipsi, el Congrés ha aprovat 214 lleis. La nova llei d’educació i la llei de formació professional, que ens fan caminar cap a una ocupació més qualificada; la llei de ciència, que ha donat estabilitat a investigadors i científics; la llei crea i creix, que ha aconseguit reduir els terminis de constitució de noves empreses…

Posicions constructives

No ha sigut «fàcil». Mai ho és. No ho posen fàcil i no ho esperem ja. Aquests mesos, els socialistes ens acostarem més a la ciutadania amb arguments i posicions constructives. No podem garantir que no existeixin dificultats sobrevingudes, però sí que garantim la capacitat de resposta demostrada. Els socialistes confrontem idees i projectes. Defensem una Espanya plural i diversa. Ens presentem davant la ciutadania per demanar una confiança que treballem per guanyar-nos. I confiem que podrem comptar amb la ciutadania al juliol.

Aquesta legislatura hem impulsat un clima de diàleg i pau social i hem arribat a més de 17 acords socials entre sindicats i empresaris, cosa que ha propiciat una ràpida recuperació. No ha sigut fàcil, però ara s’estan arribant a xifres històriques d’afiliació a la Seguretat Social i, gràcies a la reforma laboral, els nivells de temporalitat estan en mínims. Hem recuperat els nivells d’ocupació prepandèmia en any i mig davant els 11 anys que vam trigar a recuperar els de la crisi financera. Els ertos, els ‘icos’, les ajudes, les prestacions… han impedit una destrucció estructural d’ocupació que sí que s’ha produït en altres països. No ha sigut fàcil, però les previsions de l’Airef ens diuen que per al segon trimestre d’aquest any haurem recuperat els nivells de PIB precrisi, gràcies a l’impuls de les exportacions. A l’abril, Espanya tenia la tercera taxa d’inflació més baixa de l’eurozona. I les dades de maig avançades per l’INE indiquen una reducció aquell mes de nou dècimes, fins al 3,2% anual. L’‘excepció ibèrica’ del gas ha sigut un èxit i ens ha convertit en un país competitiu.

L’avenç en l’impuls de l’economia circular, la lluita contra el canvi climàtic, la llei de telecomunicacions i la inversió en xarxes, l’augment del salari mínim interprofessional (un 47% en aquests últims cinc anys), l’actualització de les pensions conforme al cost de la vida, i la recent reforma, que dona seguretat al sistema… han fixat respostes als grans reptes de futur.

No ha sigut fàcil, però ara tenim el menor nivell de desigualtat dels últims 15 anys i comptem amb un camí de consolidació fiscal més ràpid que amb les polítiques de retallades del partit popular.

Notícies relacionades

Calendari electoral de les eleccions generals del 23J: les dates clau de la cita amb les urnes

Twitter era una cerveseria de Múnic

El Partit Socialista, amb el president Pedro Sánchez al capdavant, ha demostrat saber donar respostes davant les dificultats, donar garanties de protecció davant l’adversitat, aportar les claus per adaptar-nos a la nova realitat global i digital, guanyar presència espanyola en l’àmbit europeu i internacional i situar-nos com un dels països amb més fons europeus rebuts.

El pròxim 23 de juliol, novament, tenim cita amb les urnes. Hi ha qui tot ho veu molt fàcil. Les socialistes sabem que mai ho ha sigut i, no obstant, ho hem fet. I ho farem de nou.