L’estil ho és tot

Christopher Hitchens explica en les seves memòries que «el Martin mai deixava que l’amistat tingués prioritat sobre el seu primer amor, que era i és l’idioma anglès». Podia portar la vigilància de les expressions vagues i ràncies a extrems gairebé paròdics, explicava el seu amic, com quan es va trobar les paraules «faccions boniques i endurides» a la primera pàgina de ‘1984’ i durant un temps es va negar a avançar en el llibre.  

Des de la seva primera novel·la va desenvolupar un estil vertiginós, diferent del de tots els autors de la seva generació, i amb el qual va capturar l’essència de la postmodernitat millor que ningú. Tom Maschler, director llavors de l’editorial Jonathan Cape, explica que el va conèixer quan era «un jove de 18 anys que no manifestava cap interès a escriure una novel·la», però ell va tenir aquest pressentiment i el va animar que li enviés la primera en cas que arribés a escriure-la.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Quan Amis va complir els 24, Maschler va publicar ‘El libro de Rachel’. El que ve després és la història d’un escriptor que es va decidir a obrir la finestra de la narrativa anglesa pel mètode de travessar el vidre i saltar, amb totes les conseqüències, pensant només que seria bonic volar.

Crec que l’impacte dels seus primers llibres en els lectors espanyols va empènyer bastantes persones a desitjar convertir-se en escriptors i ser com ell, tot i que Amis era inabastable i inimitable. Es feia impossible no llegir-lo, encara que les novel·les que van seguir les dels 80 i 90 ja no ens interessessin tant. Potser només amb ell estàvem disposats a perdonar-ho tot en nom del plaer que ens va donar, del bon record que ens van deixar les primeres novel·les.