Feijóo ven el canvi serè

Mentre dimecres Pedro Sánchez –que va anul·lar la seva participació– intentava aixecar la moral dels diputats socialistes al Congrés, un somrient Núñez Feijóo entrava a la gran sala de l’hotel W de Barcelona on l’esperava un públic expectant que volia palpar el que pot ser el pròxim president. Que Feijóo buscava seduir va quedar clar en el primer minut. Va proclamar la seva amistat amb el fa poc desaparegut Josep Piqué, el polític del PP que més va sintonitzar amb el catalanisme moderat (va ser president del Cercle) i que, tot i que fitxat per Aznar, va ser després ‘executat’ per Ángel Acebes mentre Mariano Rajoy feia de Pilat. Feijóo va deixar clar que el seu guia espiritual per a Catalunya era Piqué. Punt.

Després va reblar la seva voluntat de sintonia amb tres o quatre frases. Una, Espanya no és només el que passa a Madrid. Dos, si Catalunya no va bé, Espanya tampoc. Tres, tinc l’avantatge de saber que el gallec i el català són dues llengües espanyoles i mentre vaig ser president de Galícia sempre vaig utilitzar el gallec. La quarta –va ser interromput amb aplaudiments–, els catalans són els que més impostos paguen d’Espanya. I va mostrar la seva oposició a l’«impost als rics» de Sánchez i la seva voluntat d’estudiar el del patrimoni, tot i que –ho va recalcar– tenim un dèficit del 4,8%. No és el mateix que Portugal, que està en el 0,4%.

Feijóo va parlar com el líder més suau i conciliador possible. S’ha negat a renovar el Consell General del Poder Judicial, però vol governar respectant les institucions i superant la divisió en blocs. Ja se sap, el culpable és l’altre. Va advocar per un canvi tranquil, serè, i es va dir il·lusionat després dels resultats –el PSOE ha perdut totes les seves autonomies menys dues– i confiat a reunir una àmplia majoria social el 23 de juliol. Un dia d’estiu, sembla que es vol que la gent no voti, tot i que ell va convocar unes gallegues un 12 del mateix mes. I va reblar que per a aquesta majoria Catalunya, on va recordar que el PP ha passat del 4,6% al 8,2% dels vots, serà clau.

A les preguntes de Jaume Guardiola, el president del Cercle, sobre el finançament de Catalunya i la política econòmica va optar per respostes pragmàtiques i liberals. Va criticar el gran augment del deute públic (lògic), però potser la va demonitzar perquè al socioliberal Macron li ha passat el mateix amb la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. Però va fugir dels maximalismes. Gairebé va semblar que el seu model fos el socialista portuguès António Costa que «tot i que va criticar molt el seu antecessor conservador, després va canviar poques coses».

Feijóo va dir apostar per un futur distès, tot i que –compte– va afirmar que a la credibilitat d’un president li perjudica menys que l’ataquin que no el creguin. I el públic va quedar satisfet, tot i que va defugir entrar en punts conflictius. ¿Vox? No és el seu problema, no vol especulacions estèrils. Es va presentar quatre vegades a president de Galícia, sempre li van dir que no tindria majoria absoluta i sempre la va tenir. Com Juanma Moreno Bonilla a Andalusia. I el mateix ha passat a Madrid (crec que no va esmentar Isabel Díaz Ayuso). Vol –ho va dir sense insistir, però ho va dir– una «majoria suficient» que després permeti trucar al PSOE… per consensuar. 

Notícies relacionades

Feijóo demana una «majoria suficient» el 23J i evita el debat dels pactes amb Vox

Feijóo demana obediència als seus barons perquè Sánchez no pugui utilitzar guerres internes davant el 23J

D'acord, però una enquesta molt favorable –la d’‘El Confidencial’ de dimecres– li dona 144 escons, a 26 de la majoria absoluta. ¿Podria prescindir de Vox?

Li agradaria ser vist com «un tio previsible». Però flotava la incògnita de la credibilitat. Fa un any, també en el Cercle, va estar seductor i conciliador, però després va passar allò que «una cosa és dir i l’altra és fer». Un empresari no català m’assenyala un canvi. Fa un any Feijóo era només una promesa amb poc equip acabada d’aterrar de províncies, mentre que a la capital Ayuso era ja un poder fàctic. I la premsa de dretes i els jutges que creuen que Catalunya és territori comanxe el vigilaven. Ara és una altra cosa. Hi ha Andalusia. I Borja Sémper. Però el principal és que el 28M va torçar el braç a Sánchez. Avui té més força, més capital propi, i sap que l’ha d’ampliar cap al centre i el catalanisme moderat.