La NASA i els ovnis Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
«Klaatu barada nikto»
Mentre sembla prou improbable que «plats voladors» hagin violat el nostre espai aeri, la possibilitat de l’existència de vida extraterrestre en altres planetes és una cosa que la ciència es pren molt seriosament
¿Què és un ovni? Un «objecte volador no identificat». Segueixo [la tarda d’aquest dimecres] la roda de premsa, organitzada per la NASA, sobre què sabem sobre els fenòmens aeris no identificats, i em pregunto si això suposarà que els ufòlegs hagin de tancar la barraca. I és que, l’informe encarregat –l’octubre de l’any passat– a un equip d’expertes i experts independent (biòlegs, astrofísics, diplomàtics, savis en intel·ligència artificial i periodistes… s’han oblidat dels arqueòlegs), podria sancionar o, per contra, desmentir els llibres que, d’estudiant, venia en un quiosc de l’estació de França: mentre que ‘Introducció a la Ciència’ d’Asimov acumulava pols, entre els viatgers del Talgo triomfava ‘El poder màgic de les piràmides’ i el que sonés a ovnis.
Contínua l’emissió; un dels experts que lideren l’informe, David Spergel, posa les coses al seu lloc. Davant els falsos i malintencionats rumors que, per fi, la ciència anava a admetre l’existència de visitants extraterrestres –al més estil pel·lícula sèrie b– matisa que, a falta de conèixer els resultats finals previstos per a aquest estiu, l’objectiu de la investigació no està en la naturalesa real dels ovnis (és clar, de saber-ho, deixarien de ser-ho ‘ipso facto’) sinó en definir un protocol de treball sobre com analitzar les noves sobre fenòmens aeris «misteriosos».
Així, la responsable del programa de ciències de la NASA, Nicola Fox, recolza els experts que, des del principi de la iniciativa, han sigut criticats per partida doble: d’una banda els xarlatans que van veure perillar el negoci (no són pocs els acusats, fins i tot des de dins de la ufologia, de mentir) i, d’altra banda, l’opinió de científics que consideren això una pèrdua de temps.
Entretots
No cal dir que la major part dels expedients ovni han sigut explicats; des de meteors naturals, passant per il·lusions òptiques, fins a enginys humans més o menys secrets: globus d’exploració (l’explicació del famós incident ovni de Roswell), prototips balístics, avions civils i militars… ¿Què van pensar els pilots aliats quan, el 1944, van veure volar un artefacte sense hèlixs capaç de superar-los en més de 200 km/h? ¿Un ovni? No. El Me262 alemany; primer avió de reacció que va entrar en combat. Ara bé, per falta de proves, no sempre hem pogut trobar l’explicació.
Mentre sembla prou improbable que «plats voladors» hagin violat el nostre espai aeri, la possibilitat de l’existència de vida extraterrestre en altres planetes és una cosa que la ciència es pren molt seriosament. L’astrònom i divulgador Carl Sagan va defensar aquesta possibilitat; cosa que no suposa parlar d’humanoides verds, amb ulls i mans, com a ‘Mars Attacks!’. En cas d’haver-hi vida allà fora, l’evolució agitada haurà llaurat camins diferents als que van prendre rèptils, insectes o humans terrícoles. La setmana passada, el somni de Carl Sagan, expressat a la seva novel·la ‘Contact’, es va fer realitat. Els observatoris van captar un missatge encriptat extraterrestre: ¿«Klaatu barada nikto»? Continuem buscant… només va ser un simulacre per a així continuar alerta: «La veritat és allà fora».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
