Futbol femení Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Futboleres
Alexia Putellas i totes les que formen aquest equip de somni mostraran a Eindhoven que el món es pot fer, pensar i jugar a la seva manera
L’únic àlbum de cromos que recordo haver acabat és el del Mundial de futbol d’Itàlia del 90. Maradona, Van Basten, Matthaus, la cabellera de Ruud Gullit, Salinas. Tenia 10 anys i estàvem tot el dia amb el «tengui, falti». Al final vaig aconseguir completar-lo i el vaig guardar amb orgull durant molts anys. El perquè no el sé, però la meva memòria conserva aquest orgull de tasca completada i moltes de les cares dels jugadors. I el zel de vigilar els meus cromos a l’hora del pati perquè ningú em fes un canvi a la baixa.
Entretots
Aquell record ha passat a ser un nou cordó umbilical amb la meva filla: «Mama, al col·le les nenes juguen a cromos de cares». «Mama, vull aquests cromos». «Mama, una nena m’ha regalat alguns cromos». I al final: «Mama, ¡mira!, ¡els avis m’han comprat aquests cromos!» mentre els obre en ventall amb la cara il·luminada i jo viatjo als meus 10 anys. A les seves mans, però, els cromos són de noies amb les samarretes dels seus equips. Futbolistes en format adhesiu que ha començat a enganxar a l’àlbum de la Lliga F que li vaig comprar l’endemà i que ja l’ha convertit en futbolera oficial del futbol femení perquè, a més, ha tingut la sort poc freqüent que ja li hagi sortit el cromo dels cromos, el d’Alexia Putellas. «Enganxa’l ja, no sigui que el perdis». «Però, mami, jo vull portar-lo al col·le per ensenyar-lo». «Tu enganxa’l, no sigui que el perdis», insisteixo des dels meus 10 anys escarmentats, des dels meus 43.
Alexia i totes les que formen aquest equip de somni aquest dissabte es juguen la Champions a Eindhoven, un mirall en què es miraran tantes nenes i en què aprendran de manera natural que el món es pot fer, pensar i jugar a la seva manera, a la manera ‘F’ de femení, no a batzegades, com ens ha tocat a nosaltres. I el millor és que mentre creiem que alguna cosa està començant a canviar, per a aquestes nenes ja ha canviat, per a elles aquesta realitat ja és perquè no hauran conegut altra cosa: tenen cada vegada més referents femenins en àmbits diferents, tants que allà on no els tinguin seran llocs estranys. Avui toca veure el got mig ple.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
