Futboleres

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquell record ha passat a ser un nou cordó umbilical amb la meva filla: «Mama, al col·le les nenes juguen a cromos de cares». «Mama, vull aquests cromos». «Mama, una nena m’ha regalat alguns cromos». I al final: «Mama, ¡mira!, ¡els avis m’han comprat aquests cromos!» mentre els obre en ventall amb la cara il·luminada i jo viatjo als meus 10 anys. A les seves mans, però, els cromos són de noies amb les samarretes dels seus equips. Futbolistes en format adhesiu que ha començat a enganxar a l’àlbum de la Lliga F que li vaig comprar l’endemà i que ja l’ha convertit en futbolera oficial del futbol femení perquè, a més, ha tingut la sort poc freqüent que ja li hagi sortit el cromo dels cromos, el d’Alexia Putellas. «Enganxa’l ja, no sigui que el perdis». «Però, mami, jo vull portar-lo al col·le per ensenyar-lo». «Tu enganxa’l, no sigui que el perdis», insisteixo des dels meus 10 anys escarmentats, des dels meus 43.

Alexia i totes les que formen aquest equip de somni aquest dissabte es juguen la Champions a Eindhoven, un mirall en què es miraran tantes nenes i en què aprendran de manera natural que el món es pot fer, pensar i jugar a la seva manera, a la manera ‘F’ de femení, no a batzegades, com ens ha tocat a nosaltres. I el millor és que mentre creiem que alguna cosa està començant a canviar, per a aquestes nenes ja ha canviat, per a elles aquesta realitat ja és perquè no hauran conegut altra cosa: tenen cada vegada més referents femenins en àmbits diferents, tants que allà on no els tinguin seran llocs estranys. Avui toca veure el got mig ple.