Veïns i festivals, convivència difícil

Després de més de vint anys d’existència, el festival Primavera Sound manté amb Barcelona una història d’èxit, com va declarar al seu dia el tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí. Però també s’han viscut, en aquesta llarga trajectòria, moments de tensió i de fricció entre els organitzadors i l’ajuntament. Després d’unes primeres edicions al Poble Espanyol, el trasllat del festival al recinte del Fòrum va calmar les protestes dels veïns que es queixaven ja llavors de les aglomeracions i el soroll. La consolidació al nou espai va permetre que l’esdeveniment creixés exponencialment (fins a arribar a ser, l’any passat, el més multitudinari d’Espanya, amb una assistència total d’unes 500.000 persones) i semblava, al principi, que la localització mateixa del Fòrum disminuiria les reivindicacions veïnals. Un dels moments més crítics de la relació entre el Primavera Sound i l’ajuntament es va produir a finals del 2021 quan els organitzadors, que ja tenien programats dos caps de setmana per al 2022 (com a compensació a les anul·lacions dels dos anys anteriors a causa de la pandèmia) van plantejar continuar en un futur amb la mateixa dinàmica, un punt al qual l’Administració es va oposar per evitar precisament les queixes. Llavors es va elevar el globus sonda en forma d’amenaça de traslladar el conjunt del festival a Madrid, una circumstància que ara com ara s’ha solucionat amb una decisió salomònica: un cap de setmana al Fòrum i un altre a Arganda del Rey, en un descampat a prop de la capital.  

La present edició, la numero 21 del festival, arriba doncs en les mateixes condicions que abans de la pandèmia i amb un aforament més reduït. Però amb unes previsions de negoci molt semblants, que l’organització xifra en un global de prop de 350 milions d’euros, entre els concerts repartits per Barcelona i els multitudinaris de Sant Adrià de Besòs. 

Aquesta és una part important de la valoració que es pot fer del festival. El PS és d’alguna manera el tret de sortida de la temporada estiuenca. A més del PS, podem parlar del Sónar i el Cruïlla, al mateix Fòrum, de Les Nits de Barcelona, a Pedralbes, de l’Alma, al Poble Espanyol, del Guitar Bcn o del Share Festival. Reclams beneficiosos (als quals es poden afegir concerts individuals, com els recents de Bruce Springsteen i Coldplay) que també tenen el seu cost, en forma de problemes de soroll, mobilitat, vibracions en els edificis, massificació i descans del veïnat. Per això les protestes que s’han fet efectives aquests dies a l’entrada del PS per part de l’entitat Stop Concerts, amb el suport de la FAVB. Demanen, com a mínim, que es limiti el notable impacte sonor per sota dels 90 decibels i que, en un futur immediat, les actuacions no siguin nocturnes i es pensi a traslladar aquests esdeveniments a solars de l’àrea metropolitana sense afectació per als ciutadans. Aquest és el model que impera a Madrid. A Barcelona, en canvi, el concepte de festivals urbans és incompatible amb una decisió com aquesta. S’ha de trobar un balanç entre aquesta activitat i el dret al descans, però Barcelona s’ha convertit en un referent del turisme musical-cultural a escala internacional. I aquest model d’atracció de visitants, davant els plantejaments decrecionistes, no sembla que hagi sigut qüestionat pels resultats de les últimes eleccions, més aviat al contrari.