García Albiol: persistir és guanyar

Així estan les executives dels partits. Desorientades. Temptejant si els convé amagar les seves intencions reals per configurar governs però tement que l’engany d’avui es converteixi en càstig demà. Aquest és el seu risc, aquest és el seu neguit.

La jugada a tot o res de Pedro Sánchez és la d’un professional de les timbes polítiques a qui l’astúcia, la sort i/o la gosadia han anat acompanyant les seves apostes sempre arriscades. ‘The Gambler’, de Kenny Rogers, té una lletra ajustada a les circumstància. tSona a advertència als que s’enfrontaran de nou al líder socialista: «Si jugues, has d’aprendre a fer-ho bé. Saber esperar, quan doblar, quan allunyar-se. Fins i tot quan córrer. Però, sobretot, no comptis els teus diners mentre estiguis assegut a la taula. Hi haurà prou temps per fer-ho». Aquest temps començarà a l’agost.

Una cosa semblant ha fet Xavier García Albiol (Badalona, 8 de desembre del 1967). Saber llegir les cartes dels seus oponents i recordar que cada mà pot ser guanyadora. L’alcalde que va ser i va deixar de ser-ho però que mai hi va renunciar ha arribat a una majoria absoluta sense precedents a la quarta ciutat de Catalunya des dels llunyans vuitanta del segle passat. Quan Joan Blanch va donar al PSC els seus grans anys de glòria en aquella plaça. 

García Albiol, popular en tots els sentits, ha jugat la carta de l’essència emocional de pertinença –badalonisme– per amagar les sigles d’un partit al qual tothom sap que pertany. I com que ell no ho nega tampoc li ha fet falta evidenciar-ho. No sembla que hagi enganyat ningú en aquest sentit. El fervor que suscita als barris que l’esquerra voldria propis és el d’un líder que sap dir als seus conciutadans el que aquests volen sentir. I, com que algunes coses que tranquil·litzen el municipi sonen políticament incorrectes a orelles dels que dicten les normes morals per a una societat que no respon necessàriament a la que voldrien, la relació s’estreny i la impugnació nacional progressista fracassa. Tant als tribunals com al pla veïnal. 

Res sembla alterar un ardor que posa en relleu el fracàs de les línies vermelles o dels cordons sanitaris. I això passa perquè, si l’alternativa no demostra saber entendre, gestionar, adequar i resoldre millor els problemes, l’únic que aconsegueix és convertir el presumpte enemic del poble en víctima de les elits que dissimulen ser-ho. I així queda reflectida, una vegada més, la lluita tradicional dels barris contra el centre.     

Notícies relacionades

Resultats eleccions a Badalona 2023: ¿qui guanya aquest 28M?

Albiol guanya en 251 de les 256 meses electorals de Badalona

La línia política seguida per García Albiol ha barrat el pas a Vox a la seva ciutat. Per això es permet dir que ell no hi pactaria mai. A la seva màniga, alguns dels seus asos.