Transport públic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Palaus digitals
El conte de mai no acabar de la T-Mobilitat va esprémer recursos de la mamella col·lectiva amb una rendibilitat que avui dia encara no queda gaire clara
El metro de Moscou, 1935, és el transport públic més freqüentat del món occidental, amb 2.000 milions de passatgers a l’any. Només és superat en nombre per alguns suburbans de l’Extrem Orient. Les seves andanes impressionen: cúpules compostes, llums d’aranya, medallons, marbres, daurats i fustes nobles. Les seves estacions es presenten com sumptuosos palaus de la col·lectivitat. Però en ple segle XXI el luxe ja no està en les motllures. Tampoc en els diners. Vostè i jo no tindrem mai tant capital com els directius de KPMG, Indra i La Caixa, però durarem els mateixos 80 anys que calcula l’INE com a esperança de vida. Amb aquesta idea es pot aventurar que el veritable valor de la vida està en el temps. I el veritable luxe, a disposar del temps a voluntat.
Com que les vacances perpètues no entren en el menú i a la jornada de sis hores li falta cocció, seria convenient que la mobilitat dels ciutadans, sobretot l’obligada, diària, de casa a la feina i tornar, es resolgués en condicions de preu i temps raonables. La inversió en transport públic ofereix grans retorns des del punt de vista de la sinistralitat, la sostenibilitat, la rendibilitat social, la qualitat urbanística, l’accessibilitat universal, la velocitat comercial, les freqüències i, per tant, l’eficiència econòmica. ¿Barra lliure? No. Aquesta inversió s’ha de basar en la demanda, els recursos i les tecnologies disponibles.
En l’origen de la T-Mobilitat hi ha la resposta a una demanda de tarifació integrada, justa, adaptable a les especificitats i contingències personals, familiars i col·lectives. ¿Per què va costar tant? Hi va haver un moment en què semblava que havia d’arribar abans la independència que la targeta de plàstic. El conte de mai no acabar de la T-Mobilitat va esprémer recursos de la mamella col·lectiva amb una rendibilitat que avui dia encara no queda gaire clara. Les dades públiques de la T-Mobilitat són esquives i les denúncies a la violència obstètrica de la seva arribada al món tendeixen a l’oblit.
Notícies relacionadesNo és objecte d’aquestes línies assenyalar responsabilitats, que per això hi ha l’hemeroteca, sinó apuntar solucions de futur. ¿És possible un pacte publicoprivat en la gestió digital que no pretengui una extracció rendista, abusiva, dels esforços que fem entre tots per una mobilitat inclusiva, saludable i sostenible? Potser sí. Faria falta un control més rigorós d’aquest pacte. Els tribunals de comptes i sindicatures en els rangs municipal, autonòmic, nacional i europeu haurien de tutelar, assistits per un òrgan col·legiat, independent i tecnològicament solvent, aquest tipus de negocis.
El palau del poble del transport col·lectiu és avui digital. La tecnologia pot distribuir de manera equitativa costos i beneficis i acostar-nos a un canvi de model. També a una Barcelona multicèntrica. Unes macrodades ben custodiades permeten oferir tarifes afinades per edat, per renda, per emplaçament, per família. Podrien també vincular-se al Bicing i a l’Ambici. Contenir altres serveis. Un palau en una targeta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Barcelona Transport públic Transports Ajuntament de Barcelona T-Mobilitat TMB - Transports Metropolitans de Barcelona
