Ciutadans Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Treure’s la màscara
Els analistes diuen que els vots de Cs han anat a parar el PP i Vox. És cert que la ultradreta espanta, però així sabrem millor qui són els franquistes, racistes, homòfobs i masclistes
Estava dubtant si parlar del final de ‘Succession’ o de Ciutadans, però ‘Succession’ està en boca de tothom i en canvi la patacada en les eleccions de Cs ha quedat mig silenciada. Primer per l’èxit del PP i Vox, i després per l’anunci d’eleccions de Pedro Sánchez. Ni el mutis d’Inés Arrimadas ha aconseguit afegir unes gotes de sentimentalisme a la derrota. Tot i que la davallada ja s’intuïa, a Barcelona la magnitud del sisme ha sigut dramàtica. La candidata Anna Grau va obtenir 7.366 vots, una misèria difícil de pair, però només calia veure l’acte final de campanya en un bar musical del carrer d’Aribau: allò era un karaoke on ningú vol sortir a cantar.
Els analistes diuen que els vots de Ciutadans han anat a parar al PP i a Vox. És veritat que la ultradreta fa basarda, però així sabrem millor qui són els franquistes, racistes, homòfobs i masclistes. Amb Vox s’han tret la màscara i ja no es posen rere el PP o Cs. Ara serà més fàcil aïllar-los, saber què els defineix, i quan un partit pacti amb ells (com ja està fent el PP al Parlament Europeu) haurà d’assumir la vergonya aliena dels seus votants i de l’Europa democràtica.
Entretots
Ara també serà curiós veure on es refugien les veus de prestigi de Ciutadans, aquells fundadors que s’omplien la boca de liberalisme. Arcadi Espada, per exemple, que el 2021 va demanar en un manifest la mort de Ciutadans, poc abans de la cita electoral deia que el partit havia ressuscitat i ell els votaria. Félix de Azúa escrivia que el destí de Barcelona era incert i encara ho serà «durant cinc o 10 anys més, fins que torni el sentit comú i segurament Ciutadans». I Xavier Pericay es preguntava què triaran els antics votants de Cs en les eleccions del juliol i pronosticava que votaran el Partit Popular, «la qual cosa, en aquests moments, no és una mala notícia. Al contrari», deia. Ments preclares. Mentrestant, enmig d’aquest campi qui pugui, jo encara espero que Anna Grau surti i expliqui (en català) que això seu era una jugada periodística i es va infiltrar a Ciutadans per fer-ne un retrat des de dins. Ho llegiria amb interès.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
