La mare de totes les batalles

La «guerra cultural» és un calaix de sastre –o un arsenal– on conviuen el feminisme, el procés, la religió, la família, els drets LGTBI, l’avortament, la llibertat educativa... Montescos contra Capuletos. Emocions i sentiments com a munició. Les xarxes socials convertides en tribalisme 4.0. L’ADN d’aquesta «guerra cultural», en realitat una guerra ideològica, convida a convertir l’adversari en enemic. «Sánchez o Espanya» i «que et voti Txapote» serien dos exemples palmaris d’aquesta dinàmica en la qual Ayuso ha portat Feijóo lligat durant tota la campanya. I que ha comptat –i comptarà– amb la inestimable caixa de ressonància de molts mitjans madrilenys. Esperonar l’emprenyament per estimular el vot. I la resposta de Sánchez, que planteja als espanyols si volen un president que estigui «al costat de Biden o al costat de Trump», confirma que accepta pujar al ring sota aquestes regles. Ell també busca estimular la indignació. A partir d’allà, com en boxa, es pot guanyar per KO o per punts. Però, a més dels emprenyats i indignats de cada costat, els tres votants i mig de cada deu que l’altre dia es van quedar a casa possiblement siguin decisius per veure com es reparteixen els mastegots.