Una societat responsable necessita empreses responsables

¿Han sentit parlar de la tragèdia del Rana Plaça a Bangladesh on 1.134 treballadores del sector tèxtil van morir per negligència empresarial? ¿O de l’abocament de 12.000 barrils de petroli per part de Repsol el gener del 2022 a la costa del Perú que ha generat el desastre mediambiental més gran de la zona?

Sabem que la realitat que ens envolta, la local i la global, necessita respostes urgents i efectives que siguin capaces de modificar el rumb actual, un rumb depredador, injust i insostenible. La tenacitat de la societat civil organitzada permet obrir finestres d’oportunitat per canviar-lo, com la que s’obrirà quan el Parlament de Catalunya aprovi la llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. El que es proposa és un nou organisme públic que de manera independent, i amb la participació de representants de la societat organitzada i del Govern, supervisarà, acompanyarà i impulsarà l’acció respectuosa amb els drets humans de les empreses catalanes –o que actuen a Catalunya–, i que operen a l’exterior.

Donar resposta a les demandes

Perquè aquest nou centre sigui útil és necessari sobretot que sigui accessible per a les comunitats d’altres països afectades per activitats corporatives que vulnerin els drets humans o ambientals. El centre busca ser eficaç en la mesura que ens dota d’instruments per recollir, investigar i donar resposta a les seves demandes. Parlem d’activitats que desgraciadament no són fets aïllats, sinó que responen a una lògica d’impunitat empresarial, àmpliament documentada per les oenagés que treballem als mateixos països. També és necessari que el centre sigui valent perquè malgrat les evidències del seu caràcter contraproduent ens movem encara en unacultura, no només empresarial, sinó social i individual, ancorada exclusivament en les nocions de guany monetari, creixement i competitivitat. Per a aquesta cultura el respecte als drets humans surt car i, per això, moltes empreses busquen mecanismes per abaratir-los, com l’externalització de la producció a llocs amb estàndards més baixos.

Notícies relacionades

¿Quants esclaus treballen per a tu? Una cinquena part de la roba prové de mà d’obra forçada

Twitter era una cerveseria de Múnic

La participació de la societat civil, escoltar les denúncies de les víctimes, la transformació d’una cultura suïcida i ecocida. Tot això és possible i ho tenim a prop. La llei oferirà un marc institucional que permetrà acompanyar les empreses catalanes en un camí que ja s’ha iniciat, i que aviat serà un dels aspectes centrals de tota activitat econòmica: l’obligació de comportar-se de manera diligent, és a dir, responsable i compromesa, en el respecte actiu dels drets humans, aquí i a tot arreu. És el camí que marca la normativa sobre diligència deguda empresarial en procés d’aprovació a la Unió Europea, i ja present en alguns països del nostre entorn. I és el camí que marca les Nacions Unides i aquesta iniciativa ens portaria a ser un país pioner al món.

Ara la llei entra en el període d’esmenes en què els diferents grups polítics poden proposar canvis en el text inicial. Ens trobem, doncs, en un moment clau en què un ingent esforç d’anys podria finalment cristal·litzar en una bona eina d’incidència i defensa dels drets humans. Tenim la convicció i la confiança que el teixit empresarial català no voldrà quedar-se enrere, i s’afegirà a la voluntat de més de 8.000 entitats, i dels sindicats i el cooperativisme català. El Centre Català d’Empresa i Drets Humans ens ajudarà a preveure i evitar casos com l’ensorrament del Rana Plaça o l’abocament del Perú. Si Catalunya és un país solidari i responsable a nivell internacional, també ho ha de ser el seu teixit empresarial.