Una convocatòria regular

3

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

05 de juny del 2023. Actualitzada 08 de juny del 2023 a les 18:20

0 Comentaris

David Castro

Arran de la inesperada convocatòria d’eleccions generals per al 23 de juliol, alguns experts constitucionalistes han plantejat dubtes sobre la seva regularitat constitucional. Per la meva banda, davant els seus arguments, voldria defensar la tesi contrària. Crec que la convocatòria s’ha fet respectant les prescripcions de la Constitució, i m’agradaria explicar-ho. Recordem el que diu l’article 115.1 de la nostra norma fonamental, sobre la convocatòria de les eleccions: «El President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució fixarà la data de les eleccions». Les crítiques esmentades parteixen de la compareixença feta pel president del Govern el dia 29 al matí. En aquesta aparició davant els mitjans, va llegir una nota en la qual informava que acabava de mantenir «un despatx» amb el Rei, per comunicar-li «la decisió de convocar un Consell de Ministres aquesta mateixa tarda per dissoldre les Corts i procedir a la convocatòria de les eleccions generals, en ús de la prerrogativa que la Constitució atribueix al president del Govern. «Els retrets jurídics a Pedro Sánchez es basen en el fet que el president del Govern no hauria respectat la seqüència que imposa la Constitució. És a dir: reunir el Consell de Ministres, deliberar i, només després, proposar al Rei la convocatòria de les eleccions generals. Des del meu punt de vista, no ha passat res irregular. En primer lloc, el president del Govern té tota la llibertat per dirigir-se al Rei i comunicar-li una decisió, que no és cap altra que la de convocar el Consell de Ministres per, una vegada acabat, fer arribar al monarca el reial decret de convocatòria de les eleccions. Sánchez va informar als mitjans de la decisió de convocar un Consell de Ministres, no de la resolució de convocar eleccions saltant-se la preceptiva reunió de l’Executiu. Després de la reunió, es trasllada al Rei la proposta «que serà decretada pel Rei», com diu la Constitució: això és el reial decret, que el Rei està obligat a firmar. Ho va fer Felip VI després d’haver sigut informat de les intencions del cap de Govern, amb la cortesia institucional que sembla exigible. En segon lloc, i contra el que alguns poden suposar, Sánchez no eludeix sotmetre’s a la deliberació del Consell de Ministres que exigeix l’esmentat article 115.1. En la seva compareixença diu que el reunirà la mateixa tarda de dilluns. En pura teoria, hauria sigut possible que en la reunió s’haguessin presentat arguments que convencessin Pedro Sánchez de fer marxa enrere respecte del seu anunci matinal. I no hauria passat res, perquè la comunicació a la premsa no té cap valor jurídic. Les eleccions les convoca el reial decret 400/2023, de 29 de maig, publicat al BOE de l’endemà. Tampoc hauria passat res diferent si s’hagués omès la compareixença matutina del 29, i de la convocatòria ens haguéssim assabentat a l’acabar el Consell de Ministres de la tarda.