El creixement imparable del futbol femení

Aquest diumenge, el futbol femení a Espanya va pujar un esglaó més en el seu ja imparable creixement amb la segona Champions obtinguda pel FC Barcelona a Eindhoven. Les escenes de celebració, a la plaça de Sant Jaume, després de la rua paritària dels campions de Lliga femení i masculí fa pocs dies, són altres fites (després d’algunes de tan significatives com el rècord d’assistència al Camp Nou del 30 de març del 2022, amb 91.553 espectadors) en una història d’èxit que ni de bon tros es limita a l’estat de gràcia d’un equip excepcional ni es limita només a la Lliga espanyola. Al Regne Unit una final de la FA Cup entre el Manchester United i el Chelsea ha omplert Wembley. A Alemanya ens trobem amb les successives finals de Champions del Wolfsburg, a França amb la potència del PSG o als Estats Units amb les victòries de la seva selecció i el fenomen social del futbol escolar.

L’aposta de les últimes directives del Barça pel seu equip femení l’ha fet fer un salt en qualitat, en notorietat i en impacte. Ha sigut a més el detonant perquè altres clubs de la Lliga espanyola es replantegessin el poc interès que fins aquell moment hi havien demostrat. És un èxit del club, dels responsables esportius de la secció i de les mateixes jugadores. I de la massa social que s’ha vist reconeguda en aquest fenomen. De les nenes que vesteixen la samarreta del seu equip, que ja demanen autògrafs a les jugadores que tenen com a model i que reclamen que també tinguin àlbums de cromos. Veiem sobretot que, el que s’està guanyant, és un partit en el camp de la igualtat quan les noies omplen els equips de les seves escoles o els clubs del seu barri. Quan reclamen que la pilota, als patis de les escoles, és també per a elles.

El futbol femení s’acosta ja a alguns esports (com el tennis i l’atletisme) en què les esportistes acumulen anys d’avantatge en la conquesta d’un paper protagonista. Ha atret patrocinadors i ha aconseguit un nivell d’exposició mediàtica amb l’impuls de mitjans, no tots, que han entès la significació del fenomen. Els comentaris despectius sobre el nivell competitiu o els comentaris misògins davant qualsevol conflicte de vestidor continuen aflorant, tot i que comencen a ser cada cop més marginals. Amb tot, encara s’està lluny de poder mirar de tu a tu al futbol masculí en termes d’audiència televisiva o volum de negoci. Un exemple és el poc interès demostrat pels operadors televisius pels drets del pròxim Mundial. O les carències de les condicions de professionalització de les jugadores. Però en altres aspectes el futbol femení pot donar lliçons. Quant al comportament de les jugadores, l’ambient d’esportivitat que es percep a la gespa i a les grades, el compromís de les esportistes amb diverses causes o la capacitat d’atraure nous públics joves.

Però cada salt endavant requereix una aposta que de vegades no té rendiment immediat. Alguns dels clubs pioners en el futbol femení no hi van creure realment quan va començar a fer passos cap a la professionalització i van desaparèixer del primer nivell. El Barça, amb una situació econòmica complicada, no pot córrer el risc de perdre el tren i considerar com una despesa a retallar, o que no necessita nous espais per créixer, el que és una grandíssima inversió en el futur.