Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
María Guardiola: dura, que no extrema
Centrista i moderada, la candidata extremenya, la presidència de la qual depèn de Vox i que reivindica la seva autonomia davant Feijóo, defensa el dret a l’avortament, ha aplaudit campanyes del Ministeri d’Igualtat i recolza la legislació sobre violència de gènere
Tres quilòmetres separen la Puerta del Sol de Madrid de la seu del Partit Popular al carrer de Génova. Poc més de 300 quilòmetres des de Càceres. En la primera regnaIsabel Díaz Ayuso. Ho farà amb majoria absoluta a partir de la seva presa de possessió al capdavant de la comunitat autònoma després dels resultats electorals del 28M. Tres-cents quilòmetres al sud-oest de la capital d’Espanya, María Guardiola Martín, de 44 anys, aspira a convertir-se en la primera dona a presidir la Junta d’Extremadura. En una comparativa d’urgència es diria que a totes dues les separa una tirada ideològica: populista l’una, més centrista l’altra; frontista la primera, permeable als preceptes clàssics de l’esquerra, la segona. I, malgrat aquesta primera sensació tan diferencial entre l’una i l’altra, les similituds van apareixent en camins paral·lels fins a confluir al mateix camí. Totes dues són del mateix partit, eren unes desconegudes quan es va apostar per elles i cap està disposada a acceptar la tutoria de Génova, a tres quilòmetres una, a 300 l’altra.
Al cap i a la fi, Càceres, la ciutat que va veure néixer Guardiola, és molt més a prop de l’antic Regne de Portugal que de la cort de Castella, i la història va deixar escrit que en aquests límits les tuteles s’accepten de mala gana i que tot acord ve precedit d’una llarga negociació. A canvi del govern a grans capitals i per no contradir el seu discurs de campanya, Alberto Núñez Feijóo està disposat que a Extremadura governi la llista més votada –la del PSOE– i no la que sumi la majoria –la del PP amb Vox–, fet que deixaria Guardiola a les portes de Mèrida amb el socialista Guillermo Fernández Vara a la càvea del teatre romà. La majoria absoluta a Extremadura se situa en 33 escons. PSOE i PP han empatat a 28, tot i que els socialistes han aconseguit 6.000 vots més. Unides Podem ha obtingut 4 escons, i Vox, 5. Només les dretes sumen majoria. «Els meus caps són els extremenys», ha conclòs Guardiola. Igual que Díaz Ayuso, és una altra filla de Saturn que no està disposada a ser devorada.
D’Isabel Tocino a Esperanza Aguirre, passant per Ana Pastor o Cayetana, María Guardiola és dins del PP una singularitat adaptada als nous temps, sense lligams ideològics severs, l’equivalent femení a la metamorfosi popular encarnada en Juanma Moreno. Perquè a la inevitable crossa de Vox en què l’extremenya s’haurà de recolzar si vol governar l’autonomia i evitar que es repeteixin les eleccions, Guardiola ha traçat uns mínims dels que diu que no està disposada a cedir. És dura, però no extrema. Abraça l’economia liberal de la dreta (rebaixes fiscals, equilibri entre el que és públic i el que és privat, l’antisanchismo en el discurs). Juga amb els colors de la bandera autonòmica i rebutja parlar de línies vermelles. Són línies verdes, blanques i negres, i darrere de la barricada sosté principis històricament lligats a l’esquerra.
Entretots
De Casado a Feijóo
Notícies relacionades«A les coses se les anomena pel seu nom», ha dit. I en això hi inclou la defensa de l’avortament, de la immigració, de les lleis LGTBI i la violència masclista, conceptes ideològics que la separen de la ultradreta i d’alguns dirigents del seu propi partit. Ha arribat a aplaudir algunes campanyes del Ministeri d’Igualtat que dirigeix Irene Montero. Sobre el candidat ultra amb qui tard o d’hora s’haurà d’asseure a parlar, Guardiola s’ha mostrat taxativa: «M’agradaria saber si està manejat pel senyor feudal perquè li digui el que hem de fer en aquesta terra». ¡Bum!
Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i diplomada en Ciències Empresarials, funcionària de la Junta, regidora a l’oposició a Càceres entre el 2015 i el 2022 i primera dona que dirigeix el partit a Extremadura, va ser designada per Pablo Casado per liderar el PP regional i substituir José Antonio Monago, que va presidir el Govern autonòmic fins al 2015. En temps de Casado, María Guardiola ja era una raresa rere les sigles del PP. Ho és menys en l’era Feijóo, en la qual algunes baronies populars combinen una aparent moderació amb rampells neocon inspirats en els 90. Compte, per tant, amb les tuteles paternalistes que es pretenen des de Madrid. Els genovesos tenien la fama, però els grans conqueridors, Pizarro, Núñez de Balboa o Hernán Cortés, procedien d’Extremadura. I no sempre es van doblegar als desitjos de Castella. En les pròximes setmanes veurem si li aguanta el discurs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
