Eleccions del 23J Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Visca els polítics burros
No ha de ser fàcil saber quan t’equivoques, si tots al teu voltant insisteixen a negar si més no tal possibilitat
N’hi ha que confien encara que l’avanç electoral hagi sigut una jugada mestra del seu Churchill madrileny —com si pogués ser Churchill algú que ni fuma ni beu en públic—, però la imatge de Pedro Sánchez és la de boxador grogui, més semblant a Poli Díaz perseguint ombres i rebent una tunda contra Whitaker, que a l’estadista britànic. A Pedro Sánchez li estan fent el compte de protecció, el problema és que, des del seu racó, en lloc de llançar l’esponja i estalviar-li més càstig, l’animen a continuar lluitant. Un bon entrenador sap quan parar el combat, no envia el seu púgil a una carnisseria.
A Sánchez li passa igual que a tants líders: a prop seu no té ningú que li expliqui la veritat, sinó cortesans que li diuen que, a més del més guapo, és el millor estrateg i el més llest de la política espanyola, i que l’avanç d’eleccions serà l’hòstia. L’hòstia que es fotrà, si de cas. Per a tocar de peus a terra, els emperadors romans tenien un esclau que els recordava que eren mortals; fins i tot els reis de l’edat mitjana s’envoltaven de bufons que els deien la veritat. Pedro Sánchez no té esclaus, almenys que se sàpiga, i a les bufones de Podem les ha col·locat de ministres, així que de ben poc li serveixen, si no és per a fer riure el personal.
Entretots
No deu ser fàcil saber quan t’equivoques, si tots al teu voltant en neguen fins i tot la possibilitat. Vivint entre copets a l’esquena, aplaudiments, petons i elegies, un s’acaba creient infal·lible com el Papa, què dic, un s’acaba creient el mateix Déu. El mateix li va passar al Vivales, que, a força d’escoltar als seus fidels que qualsevol burrada que feia tenia també rang de «jugada mestra», s’ho va creure i així ha acabat: pròfug, oblidat de tothom tret —i això no és segur— dels seus familiars, i no entenent encara en què es va equivocar.
No serà aquest el futur de Sánchez, per a fortuna seva. Però no sembla d’estadista gaire brillant envoltar-se de ministres que no han fet més que crispar l’ambient, ni concedir indults als líders llacistes per a solucionar un inexistent conflicte català, ni anar de bracet amb Bildu, ni tancar a casa els ciutadans inconstitucionalment, ni despenalitzar la malversació. Si tot això, més la consegüent desfeta electoral, ho ha aconseguit el polític més llest, visca els burros.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
