La vivenda industrialitzada, una alternativa per combatre el dèficit habitacional a Espanya i Xile

Xile és un país en què, lamentablement i cada cert temps, afrontem diverses catàstrofes naturals i antròpiques, donades sobretot per la diversitat de la nostra geografia, fenomen que actualment es veu incrementat pels efectes del canvi climàtic. L’aspecte humà és el primer que hem de considerar des de l’Estat davant una catàstrofe, empatitzant amb el dolor dels que pateixen i situant-nos des d’allà per pensar en les accions posteriors. Això ens imposa el doble repte d’actuar conjugant una dosi exacta d’humanitat i d’eines tècniques. Després ve tota la resta, començant pel repte de la celeritat en la reacció i la proactivitat dels plans de reconstrucció, recollint el que hem après i avançant en noves estratègies que permetin afrontar aquestes emergències, ja que sempre hi haurà una característica particular que ens obligui a innovar.

Un exemple d’aquest aprenentatge ha sigut l’abordatge de la reconstrucció de Viña del Mar després de l’incendi que va afectar l’esmentada ciutat el desembre del 2022. Però l’emergència habitacional no es dona exclusivament per catàstrofes naturals. La consideració de la vivenda com un bé d’inversió per sobre de la seva funció social i de garantia de drets causa estralls en tots els països. En aquest sentit, per fer front a aquest conflicte, tant Xile com Espanya es troben desenvolupant polítiques públiques per incrementar o incentivar la generació de parcs de vivenda social i assequible a l’abast de la població més vulnerable.

Notícies relacionades

Canvi radical en els lloguers: aquest divendres entra en vigor la nova llei i és il·legal que et cobrin per això

Twitter era una cerveseria de Múnic

Per corregir l’esmentat dèficit habitacional de vivenda assequible, la vivenda industrialitzada és un dels eixos innovadors del nostre Pla d’Emergència Habitacional, tot i que no és una experiència nova. Durant el govern de Salvador Allende i, específicament, després del terratrèmol del 1971, ja es van desenvolupar nombrosos projectes de vivenda industrialitzada. Avui, més de 50 anys després d’aquella iniciativa, la industrialització és una de les alternatives per millorar la productivitat al sector de la construcció. La industrialització de la vivenda és una alternativa més ràpida, sostenible i menys contaminant que la forma tradicional, cosa que en cap cas va en detriment de la qualitat de la construcció i, de fet, planteja més exigències tecnològiques per al sector.

Iniciatives semblants s’estan promovent també a Barcelona, ciutat amb què hem compartit a més experiències en matèria de vivenda cooperativa. En un context d’emergència habitacional, al Ministeri d’Habitatge i Urbanisme sabem que, a més de les vivendes, tenim el deure i el compromís d’impulsar intervencions integrals que consideren l’aspecte urbà i el sociocomunitari i, per cert, amb un enfocament de prevenció de risc de desastres. Finalment, perquè aquesta gestió sigui exitosa ha d’incorporar tots els actors de la societat, sent especialment rellevant la cooperació publicoprivada, considerant la societat civil, empreses, oenagés i diferents institucions públiques. Aquesta col·laboració és transcendental per recollir la riquesa i la diversitat de les comunitats que habiten arreu del país, millorant la seva qualitat de vida. Mentre Espanya acaba d'aprovar la seva primera llei d’habitatge en democràcia, Xile comença a construir un nou enfocament per facilitar l’accés a la vivenda, en el context del debat que podria culminar a mitjà termini amb el reconeixement del dret a la vivenda a la nova Constitució. Dos models emergents que comparteixen no només reptes, sinó també aprenentatges