NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Leo Messi fitxa per l’Inter de Miami: Beckham, alfa i omega de Laporta
La història es repeteix i, com estableix el pensament oriental, és cíclica. Joan Laporta va guanyar les seves primeres eleccions gràcies, entre altres coses, a l’anunci del fitxatge d’una de les grans estrelles d’aquell temps, David Beckham, aleshores aparellat amb una ‘celebrity’ del moment, Victoria Adams, una de les Spice Girls. Perquè ho entenguin els mil·lennistes i següents generacions, és com si hagués promès l’arribada de Mbappé i aquest estigués aparellat amb Beyoncé. Ho tenia tot per vendre samarretes, guanyar títols i fer tornar boja l’afició en aquells anys. Però Beckham mai va arribar a venir al Barça. Sandro Rosell va treure del conflicte la nova directiva portant un jove brasiler que tenia contracte amb Nike, Ronaldinho, tot i que aquella temporada la va salvar un d’aquests obrers del futbol de l’estil de Sergio Busquets, el migcampista Edgar Davids. La temporada següent el Barça va guanyar la Lliga i la següent, la Champions. Ningú, potser amb l’excepció de Rosell per exigir-li que li reconegués el mèrit, va recordar mai a Laporta l’episodi de Beckham que responia al vell estil de Núñez i de Gaspart amb els seus estratagemes per amagar els fracassos amb promeses de fitxatges.
El diari Sport, pertanyent al grup Prensa Ibérica com EL PERIÓDICO, publica una entrevista amb Leo Messi en què ratifica que marxa a jugar a Miami i que no ha tingut del Barça cap oferta més que meres propostes informals Laporta i fa setmanes que els seus altaveus alimenten la ficció que l’astre argentí podia tornar a Barcelona aquest estiu. Fins i tot han arribat a especular amb la quimera que els saudites el fitxarien i el cedirien. Emilio Pérez de Rozas és pràcticament l’únic periodista que ha dit que això no passaria. Però Laporta ho ha tornat a fer. L’eliminació de la Champions, la victòria en la Lliga de l’1-0, la sortida dels socis del Camp Nou durant un any, la vergonyosa cadena d’acomiadaments encoberts no han tingut les portades que es mereixien perquè estaven ocupades per la fantasia de la tornada de Messi, una possibilitat del tot irracional si un mira els comptes del club i els dictàmens de LaLiga. L’ocàs de Laporta s’assembla tant al de Núñez que cal començar a dir-li matí, tarda i nit que «al soci no se’l pot enganyar». La situació social del Barça és tan dramàtica que ni tan sols hi ha una alternativa a la directiva actual, fa l’efecte que ningú es vol fer càrrec d’un club en fallida (això sí que és veritat perquè el caràcter pusil·lànime de Bartomeu va desembocar en uns salaris fora de mercat), sense estadi, sense projecte esportiu i sense estrella al terreny de joc. Laporta és un comercial excepcional, dels que poden vendre una nevera a un esquimal, però en aquesta segona etapa al Barça no té ni Rosell ni Soriano per fabricar-li realitats que substitueixin els seus somiejos. La gran paradoxa és que l’artífex de l’arribada de Messi a Miami és... David Beckham. Si Guardiola guanya dissabte el seu triplet britànic es convertirà definitivament en l’antagonista de Laporta com Cruyff ho va ser de Núñez. El temps ho dirà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
