Tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Nosaltres, a la nostra
Treballar, treballar i treballar. Aquestes han sigut les tres paraules que identifiquen el Govern progressista de Pedro Sánchez. Les Corts Generals no s’han quedat enrere. Mai una legislatura havia sigut tan prolífica. Una legislatura en què s’han aprovat 213 iniciatives transformadores per millorar la realitat de més de 48 milions de persones.
Un gran desplegament de polítiques econòmiques i socials amb impacte directe tant en el creixement econòmic del país com en la reducció de la desigualtat. Espanya avui se situa en valors previs a la crisi financera internacional. Una notable reducció de la pobresa i carències materials. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística, «Espanya situa el seu coeficient de Gini –un dels principals indicadors d’igualtat– en un nivell de 32 punts, el millor des del 2007. La màxima reducció de la desigualtat en un únic any des de fa dues dècades». ¡Aviat és dit!
Al llarg d’aquesta legislatura hem sigut capaços d’anar del macro al micro i viceversa. Mesures transversals afectant tots els sectors econòmics i socials i totes les generacions. I totes amb el gran objectiu de protegir i enfortir la majoria social treballadora, eix i motor de la nostra comunitat.
Hem demostrat que és compatible fixar objectius de creixement macroeconòmic –les dades d’Espanya són aplaudides per organismes internacionals com l’OCDE– amb la generació d’oportunitats per a la majoria social. Gràcies a l’ampli ventall de mesures desplegades, s’han esmorteït les greus conseqüències de les diverses crisis i, paral·lelament, s’han establert les bases d’un nou model de país. Una Espanya inclusiva, igualitària i diversa. Una Espanya de nous drets. L’Espanya de la majoria social.
Les recents dades de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) confirmen que l’economia d’Espanya continuarà creixent el doble que l’eurozona. La reducció de la prima de risc reflecteix la confiança en la gestió econòmica del Govern. I és que Espanya ha aconseguit èxits que eren impensables fa escassament quatre anys: creixement de l’economia nacional de la mà del creixement de l’ocupació, més de 20 milions d’afiliats a la seguretat social; havent-hi un milió més de dones i la caiguda de l’atur en més de 3 punts respecte a l’època del Partit Popular.
Aquestes dades, juntament amb la revalorització de les pensions partint de l’Índex de Preus de Consum (IPC); la pujada espectacular del salari mínim interprofessional (SMI) que avui empeny a millorar els salaris; el bo tèrmic i elèctric per a les famílies vulnerables i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) tenen nom: dignitat.
I tot això malgrat l’actitud obstruccionista de la dreta. Constantment hem vist el líder del Partit Popular, tant Casado com Feijóo, a Brussel·les oposant-se als fons europeus o recorrent lleis progressistes i garantistes davant el Tribunal Constitucional, com per exemple la llei de l’eutanàsia. I és que el PP ens té acostumats a recórrer totes aquestes lleis que suposen un avenç en drets, com ja va fer el 2010 amb el recurs a la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs, un recurs rebutjat recentment després de 13 anys.
La dreta espanyola no només no ha ajudat en res, sinó que s’ha oposat a tot: a les grans reformes i a les mesures contingudes a l’escut social, mesures pal·liatives per combatre les diferents crisis: la pandèmia i els efectes de la guerra d’Ucraïna.
El camí d’aquesta legislatura ha sigut un pedregar i, no obstant, aquest Govern ha situat les persones com a bé jurídic a protegir en primer lloc. Una gran diferència respecte al govern del partit popular en la crisi financera, per cert.
Per això, quan diuen «derogarem», ¿què estan dient? ¿Que reduiran l’SMI situat en 1.080€/mes als 735€/mes de M. Rajoy? ¿Que reduiran la pensió mitjana més de 300€? ¿O deixaran d’invertir en els joves suprimint les beques, derogant la Llei de Ciència i la de Formació Professional? Derogar, sense més ni més, aquesta és la seva proposta.
El 23 de juliol ens juguem avançar o retrocedir. I els socialistes avancem. Amb una campanya propositiva. Per la qual cosa rebutgem la campanya del soroll, els exabruptes i els insults que busca la dreta i que no es mereix la nostra democràcia. La campanya del soroll per tapar els èxits del Govern. Uns èxits col·lectius sí, perquè ens pertanyen a tots, a tota la ciutadania.
Aquesta XIV Legislatura passarà a la història, i si no, el temps ho dirà, per aprovar polítiques socialdemòcrates de manual. I em ve al cap un polític: Olof Palme i el seu llibre ‘El valor de la solidaridad’. Estaria orgullós, com ho estem els socialistes: educació, salut i treball, parts del sinalagma que significa el nou contracte social. El desenvolupament de la persona en llibertat, en solidaritat i en igualtat com diria Palme.
Notícies relacionadesPer tot això, a treballar, treballar i treballar. La ciutadania aspira a tenir una vida millor, a tenir més oportunitats. I aquest és el nostre objectiu com a socialistes per al 23 de juliol. Aquesta és la premissa de les nostres propostes socialistes.
Així doncs: ¡Nosaltres, a la nostra!
