‘Guaguas’ voladores

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

09 de juny del 2023. 11:47

0 Comentaris

Hi va haver una vegada que viatjar amb avió era un luxe que no estava a l’abast de tothom. Ho feien només els executius i la gent de diners. A Espanya, les hostesses eren nenes de casa bé que dominaven algun idioma, vestien elegants uniformes i se’ls exigia ser guapes. Afortunadament, en l’actualitat viatjar amb avió ja no és una activitat elitista i a les hostesses se’ls exigeixen altres coses. Però començo a pensar que, d’uns anys ençà, hem anat d’un extrem a l’altre. Ara els avions s’han transformat en autèntiques llançadores que aterren per carregar i descarregar persones i paquets, que per a segons quines companyies venen a ser el mateix. Abans, a l’arribar al teu destí, a peu d’avió hi havia una brigada per netejar-ne l’interior, així el passatge següent se’l trobava ben net. Ara el grup de neteja brilla per la seva absència. Alguna vegada m’he trobat, a la bossa davantera del meu seient, deixalles del passatger anterior. A l’hora d’embarcar es formen unes cues davant els números u, dos i tres. En el cas del número u, que correspon als primers seients, serveix de molt poc haver pagat per això, perquè l’ocupen desenes de persones que es disputen els primers llocs de l’avió, cosa que amaga una dissimulada lluita per ocupar els departaments superiors on es deixen les maletes. Quan he tingut la sort d’entrar dels primers, ¡oh, sorpresa!, ja hi ha maletes col·locades, incloent-hi les de la tripulació, que ocupen els primers departaments. ¿De què ens serveix pagar més per una cosa que no et garanteixen? Acostumo a viatjar als seients del davant, procuro arribar d’hora per ocupar la ‘pole’ a la ‘graella d’entrada’ de l’avió; quan ho aconsegueixo, trobo lloc per a la meva maleta; si no, he de portar-la on hi hagi un espai buit, diverses files més enrere. L’estretor d’un passadís d’avió ens fa tornar a tots comprensius, tret quan arribem al destí, moment en què tots tenim ganes d’abandonar l’avió i ens veiem en l’enutjosa situació d’haver de recuperar una maleta que està set o vuit seients més enrere. Allà es tensa la cosa i has d’aguantar les mirades de retret dels que s’han d’apartar al teu pas.