Núñez Feijóo apostarà per ministres «adults»

El 6 de juny del 2018 va ser designada ministra d’Economia del primer Govern de Pedro Sánchez. El 13 de gener de 2020 ja era vicepresidenta tercera, el 31 de març de 2021 va ascendir a vicepresidenta segona i des del 12 de juliol de 2021 és vicepresidenta primera. Nadia Calviño ha estat en un ascensor des que va abandonar la carrera de tecnòcrata en l’elit europea per acabar sent la mà esquerra i dreta de l’actual president. El seu futur polític és una incògnita, guanyi o perdi Sánchez.

Calviño és la sisena persona que ha ocupat una vicepresidència econòmica en els governs democràtics espanyols. Un càrrec totpoderós que desenvolupa, coordina i executa l’agenda econòmica de cada Executiu, de la qual poden penjar diversos ministeris. Abans de Calviño, van ser vicepresidents econòmics, per ordre: Fernando Abril Martorell, Leopoldo Calvo Sotelo, Rodrigo Rato, Pedro Solbes i Elena Salgado. Felipe González no va nomenar cap vicepresidència econòmica, tot i que mai es va dubtar del poder exercit en aquest àmbit en el seu primer Govern amb Miguel Boyer i, posteriorment, amb Carlos Solchaga, com a responsables d’Economia. Situació molt similar amb Mariano Rajoy, que va crear una bicefàlia ministerial amb Luis de Guindos com a responsable d’Economia i Cristóbal Montoro d’Hisenda.

Han començat les quinieles sobre un futur Gabinet d’Alberto Núñez Feijóo, cas que l’expresident de la Xunta pugui formar Govern després de les eleccions del 23 de juliol. No paren de circular diferents noms i cognoms, entre els quals es barregen tres grans famílies: l’aparell actual que porta els afers econòmics des de la seu de Génova i des de les conselleries autonòmiques controlades pel PP; els pota negra que van formar part de gabinets anteriors del partit i que volen tornar a primera línia, i personalitats independents que procedeixen d’organitzacions estatals, que viuen submergides en les institucions europees o que procedirien del sector privat. En aquest últim cas, hi ha una pregunta que ressona especialment a Catalunya: ¿Té Núñez Feijóo definit el seu Piqué? José María Aznar va nomenar el recentment finat Piqué, que era president de l’influent Cercle d’Economia de Barcelona, com a ministre d’Indústria, el 1996. Calia enviar un missatge a les elits catalanes i al pujolisme. Temps de pacte del Majestic.

El programa econòmic

Més important i previ al descobriment de les persones hi ha tres preguntes més: ¿quin és el programa econòmic que el candidat té al cap?, ¿tornarà a unir els ministeris d’Economia i Hisenda? i ¿com repartirà la resta de ministeris econòmics? Un factor és indiscutible: l’agenda europea obliga que la persona que lideri l’àrea econòmica conegui a fons les institucions de la UE. Que no sigui un desconegut a les capitals del continent. Des del món empresarial també es repeteix, com un eco, una altra sol·licitud: que la persona responsable d’empresa (sumi aquí innovació, comerç, turisme, indústria, etcètera) sigui capaç de recompondre les relacions trencades amb la Moncloa. Després d’haver patit el Govern més antinegocis de la democràcia, el món empresarial espera i desitja un canvi de rumb.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

A l’‘Actius’ hem preguntat a una vintena de persones, algunes de les quals formen part de les travesses, qui són els més ben situats per formar part d’un gabinet de Núñez Feijóo, ja sigui amb una cartera ministerial econòmica o en posicions d’alta fontaneria a la Moncloa. De tots els noms que han sorgit, hi ha un desig que es repeteix constantment: Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya. La seva autoritat i independència és tan indiscutible en tots els ambients com la seva empatia i capacitat de comunicació. El seu pes com a membre del Consell de Govern del Banc Central Europeu el situa a la primera línia de foc a la UE.

De Guindos, vicepresident del BCE i exministre d’Economia, també ressona en les apostes per tornar a la política espanyola. La seva relació amb Núñez Feijóo ja és molt estreta. Un detall, els temps són decisius. El seu mandat, no renovable, acaba l’1 de juny del 2026. Román Escolano, que va ser ministre d’Economia durant tres mesos en l’últim Govern de Rajoy, és el tercer pes pesant més anomenat. Avui treballa al Banc Europeu d’Inversions com a responsable de riscos. De Núñez Feijóo no s’espera que assumeixi riscos excessius. Comptarà amb els seus lleials i, com ell va dir, farà «política d’adults».