Apunt

Quin interès, el de la banca

1
Es llegeix en minuts

No és estrany que molts inversors particulars es bolquin en el deute públic. Aquesta mateixa setmana, la subhasta de lletres del Tresor a 12 mesos ha vorejat ja el 3,5% de rendibilitat. Els títols públics a curt termini donen una retribució atractiva i, en principi, sense risc, tret que es desboqui més la inflació. I molt per sobre dels comptes i dipòsits dels bancs.

Ho admeten des del Banc Central Europeu (BCE) fins al Banc d’Espanya: la banca arrossega massa els peus en la retribució dels dipòsits. Les últimes dades, corresponents a l’abril, revelen que les entitats financeres espanyoles són les sisenes per la cua, amb un interès mitjà de l’1,41% en els contractes nous, només una dècima més que al març. Només els grecs, croats, portuguesos, eslovens i xipriotes van oferir un tipus inferior, segons les dades del Banc Central Europeu (BCE). En l’extrem oposat apareixen Itàlia (3,08%), França (2,95%), Lituània (2,68%), Estònia (2,66%) i Bèlgica (2,65%).

Notícies relacionades

És veritat que els bancs disposen de molta liquiditat, cosa que els desmotiva a captar passiu. Només les entitats mitjanes i petites s’estan llançant a pescar en aquest mar. Però haurien de començar a remunerar els dipòsits en línia amb el que està passant amb les hipoteques a interès variable: el seu principal índex, l’euríbor a 12 mesos, va tancar el maig en una mitjana del 3,862%, al qual cal sumar el diferencial que li afegeixi cada entitat. Des que va començar el mes de juny, aquesta referència continua enfilada cap al 4%.

També és cert que, en matèria de noves hipoteques, la banca espanyola presenta comparativament un tipus mitjà més baix, amb un 3,48%, fins i tot per sota del del març (3,55% al març). Però la diferència entre aquests tipus i els dipòsits, que mesura la rendibilitat que les entitats obtenen dels seus clients, continua en màxims històrics. Segur que la reducció de la competència en el mercat hi té alguna cosa a veure. Ja és hora que els supervisors donin algun toc d’atenció i que l’interès dels dipòsits deixi de ser focus d’atenció per ser tan reduït i ho sigui per la retribució que se’n faci.