El segrest de l’atenció sostinguda

–¿Qui és? 

–Hola, bona tarda. Soc el Saül, el teu nou veí. –La veu amable sona a trenta i escaig–. 

–¿I què vols? –dic, amb un to descortès a l’última síl·laba–.

–Doncs conèixer-nos.

Em passa pel cap una d’aquestes pel·lícules nord-americanes en què la veïna nouvinguda a la urbanització travessa descalça la gespa, amb una faldilleta ‘evasé’ i un pastís encara fumejant entre les mans, per presentar-se i convidar-me a la barbacoa de diumenge. Però en aquesta escala no hi ha gespa, ni reixat ni piscina, sinó dos pisos turístics i un tràfec inimaginable d’humanitat.

¿Conèixer-nos? Home, no estic llegint per estricte plaer, li explicaria. Hauria d’escapçar la columna de demà. I contestar correus. O passar la mopa. O baixar al súper a buscar ous. ¿No podríem escenificar la fórmula de cortesia en un altre moment? Tot aquest galimaties mental es comprimeix en un sol segon, després del qual em sento dir amb una veu càndida, desdoblada:

–Escolta, ¿en quin pis vius?

–Bé, en realitat treballo a la immobiliària Ximpum, que acaba d’obrir una oficina en aquest carrer i bla, bla, bla.

–No m’interessa.

Resposta eixuta i cop de porta neuronal. De tant en tant apareixen cartes a la bústia per convidar-te a taxar el pis, però mai abans s’havia vist un màrqueting tan sofisticat. Taxar el pis, vendre’l i tocar el dos. No sé bé on, però a la temptació d’un lloc sense sorolls.

El nou quocient intel·lectual

Reprenc la lectura al punt exacte on l’havia abandonat: «Per a molts de nosaltres, llegir un llibre constitueix la forma de concentració més profunda que experimentem». Encara que sembli increïble, estava picotejant l’assaig de Johann Hari ‘El valor de la atención: por qué nos la robaron y cómo recuperarla’ (Península).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Em vaig afanyar a fer-hi un cop d’ull quan vaig veure que el recomanava el filòsof i pedagog Gregorio Luri, especialment el capítol dedicat a la «caiguda de la lectura sostinguda». Vivim envoltats de tantíssima informació, afirma Luri, que la capacitat de mantenir l’atenció i la insistència són el nou quocient intel·lectual del segle XXI.

L’atenció com un motor gripat. No parlem ja de visites inoportunes, sinó del voleteig del cap, de les noves formes de raonament que imposen les pantalles i les xarxes. Segons l’assaig de Hari, el 2017 el nord-americà mitjà es passava 17 minuts al dia llegint llibres i entre 3 i 5,4 hores al telèfon mòbil.