La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Diabòliques mares protectores
El Tribunal Suprem ha sentenciat Irene Montero a pagar 18.000 euros a Rafael Marcos, exparella de María Sevilla, per dir-li maltractador. Sevilla és una de les «mares protectores» del Ministeri d’Igualtat sortint i l’últim clau al taüt de la carrera política d’Irene Montero. Al saber-se la sentència, Díaz va posar les cartes (el veto) sobre la taula de negociació. La multa a la ministra arribava després de la clatellada del dia anterior, també del Suprem, quan es va decidir per unanimitat de jutges progressistes i conservadors el que tothom sabia: que la modificació penal de la llei del «sí és sí» rebaixarà les condemnes a un nombre indeterminat de violadors i pederastes. El llegat de la ministra queda vist per a la sentència de la història.
Vull centrar-me, no obstant, en Rafael Marcos, un home innocent, un bon pare, que una dona sense escrúpols va convertir en maltractador i pederasta davant l’opinió pública amb l’ajuda inestimable dels mitjans de comunicació i Podem. Quico Alsedo ha explicat la seva història sencera a ‘Algunos hombres buenos’ (La Esfera), llibre que passarà a la història en la mateixa casella que Irene Montero. Aquí explica també la història d’altres «mares protectores»com Juana Rivas o Verónica Saldaña: senyores que van cobrir de denúncies falses les seves exparelles per prendre’ls els fills, i que després de la constatació judicial que no hi havia maltractament van fugir amb les criatures. Rivas també va ser indultada gràcies a la pressió de Montero.
Notícies relacionadesRafael Marcos va aconseguir recuperar els seus fills, igual que Francesco Alcuri. No així José Manuel Ortiz, l’ex de Saldaña, que segueix fugida de la justícia a Suïssa i viu d’aprofitar-se de tothom qui es col·loca massa a prop seu. Si Espanya és plena de dones víctimes dels maltractadors en els racons foscos on la justícia no és capaç d’arribar, aquests homes són les víctimes d’una legislació i uns procediments de justícia que tenim tot el poder per canviar.
Són, ells, la constatació que la propaganda feminista ha anat massa lluny els últims anys en la seva croada per convertir les dones en éssers de llum, sense agència ni maldat possible. Que Marcos hagi aconseguit empaperar una ministra que el va difamar després d’indultar la seva maltractadora és un signe que el vent està canviant. Espero que no produeixi, en la direcció contrària, tants excessos com hem vist.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
