El puto mòbil

Notícies relacionades

La mare de totes les batalles

Jo voto Vinícius

El mateix artefacte que va néixer –i serveix– per optimitzar la comunicació però que ha derivat en un instrument de conflicte fins rebaixar a joc de pàrvuls les discussions que hi podia haver per controlar el comandament de la televisió. Em pregunto quant temps podrem sostenir l’exercici de dissimulació social gegant davant un problema de dimensions angoixants. El mòbil genera problemes perquè està dissenyat per crear addicció. Ja he perdut el compte dels experts que insisteixen a recordar que algunes de les ments més brillants del món treballen precisament per a això: perquè siguem incapaços d’esquivar els hams que ens llança l’aparell en qüestió. I que, en aquesta pesca massiva de voluntats i atenció, la destrossa que pot infligir a nens i adolescents, amb el cervell encara en formació, resulta devastador. Em recorda la conspiració de les grans companyies tabaqueres, que van guardar amb pany i clau durant dècades els informes que alertaven sobre els danys gravíssims que provoca fumar.

I és veritat que els gegants tecnològics tampoc van emetre inicialment senyals d’alarma, més enllà d’apartar els seus fills de tan nefasta influència. Però en aquest cas la veritat va aflorar molt abans. Avui ja sabem que l’ús del mòbil pot convertir-se en una mina antipersones col·locada en la vida dels nostres fills. Però sembla que ens la bufa. Per això aplaudeixo la decisió dels pares –i mares– del comtat de Greystones, a Irlanda, que s’han posat d’acord per prohibir el mòbil, amb caràcter general, fins als dotze anys. Poc em sembla, però encara hi ha esperança.