¿Ara també la Ryder Cup?

El tema és la possible Ryder Cup a Catalunya, el 2031, arran de l’interès de celebrar-la a casa nostra per part dels organitzadors. Les dades són les següents: es tracta del tercer esdeveniment esportiu del món, després dels Jocs Olímpics i la Copa del Món de futbol; l’impacte econòmic superarà els 1.300 milions d’euros; mobilitzarà prop de 270.000 visitants d’alt nivell; crearà un miler de llocs de treball, dels quals 350 seran permanents; la promoció pròpia del torneig es veurà en directe a 600 milions de cases i tindrà un impacte de reclam turístic en 180 països; i, atesa la seva condició d’esdeveniment biennal, allargarà l’impacte internacional de Catalunya durant un llarg període. És a dir, després d’haver organitzat els Jocs Olímpics, i amb la Copa Amèrica de Vela a les portes, Catalunya seria novament la seu d’un esdeveniment esportiu de nivell mundial. Amb l’afegit que, des dels seus orígens, el 1928, la Ryder només s’ha disputat dues vegades a l’Europa continental: el 1997 a Cadis, i el 2018 a Versalles.

A partir de les dades, les circumstàncies: es planteja que es faci al PGA Catalunya de Caldes de Malavella, que, tot i estar preparat per a esdeveniments internacionals, obligaria a construir un nou camp, que necessita una inversió de 150 milions. Atesa la depuradora pròpia que regenera l’aigua del consum, el 100% de l’aigua per regar els camps provindria de la reutilització. Respecte a la inversió necessària, plantejada en termes de col·laboració publicoprivada, l’Estat ha garantit 50 milions; el sector privat, 30, i la resta, a banda de l’aportació d’ajuntaments i consells comarcals implicats, la Generalitat ha d’invertir uns 50 milions. El projecte té el suport de múltiples entitats del país, des d’empresarials fins a polítiques (consells, diputacions, ajuntaments), i el ple suport de totes les entitats esportives inserides en la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. I, per acabar, si Catalunya no hi opta, ja ha aixecat el dit Madrid, que planteja totes les facilitats per quedar-se la Ryder Cup.

Amb les dades i les circumstàncies, l’obstacle: l’actual negativa de la Generalitat de donar els 50 milions que resten per culminar el projecte, malgrat que s’hi havia compromès. Segons les fonts consultades, seria el senyor Sergi Sabrià, director de l’oficina del president Aragonès, qui frena tot el projecte, emparant-se en els arguments precaris previsibles. ¿Quin és el problema? I és aquí on apareixen els dogmes de fe de l’esquerra més tronada. D’entrada, amb el golf hem topat, i com que té fama de ser un esport de rics –per bé que és profundament interclassista–, ja els surt urticària.

Notícies relacionades

Foment i diverses organitzacions pressionen el Govern perquè recolzi la Ryder Cup de golf del 2031

Twitter era una cerveseria de Múnic

Però, encara que fos cert, ¿com es pot estar en contra que milers amants del golf, amb un gran poder adquisitiu, vinguin a Catalunya a deixar-s’hi els diners? ¿El país està en condicions de llançar la injecció econòmica que representen? I respecte al debat sobre el turisme, ¿no es vol potenciar justament aquest turisme, i no el de paella i borratxera? Altrament, no és important per a Catalunya que milions de persones ens connectin durant dies, amb la referència internacional que això representa? I així, més i més preguntes, la necessitat de fer-les de les quals, ja produeix vergonya.

La qüestió és si tornarà a passar, com ha passat amb la Colau a Barcelona. ¿Es tornarà a perdre una iniciativa econòmica –que se n’anirà a qualsevol lloc d’Espanya– per la desídia i el dogmatisme d’una progressia que sempre està en contra de la modernitat? En aquest cas, encara més greu perquè qui ho frena és un govern en precari, que representa una mínima part del territori i que acaba de gastar-se 1,2 milions d’euros a regalar-ne 90 a cada opositor, per fer-se perdonar el monumental nyap de les oposicions fallides. Per cert, 90 euros..., ¡quina manera d’humiliar la gent! És a dir, llença més d’un milió per culpa de les seves misèries, i no volen donar 50 milions per garantir que el tercer esdeveniment esportiu del món vingui a Catalunya, país que ha escollit. Difícil imaginar una estupidesa més gran. I, sobretot, difícil imaginar una irresponsabilitat més gran. Potser seria hora que tota aquesta colla de mediocres amb ínfules anessin plegant.