Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Vivenda al servei de les persones
L’habitatge com a dret, o l’habitatge com a bé de mercat? Sens dubte ho és tot a la vegada, però depenent de quin sigui el punt de partida, el nostre punt de vista serà diferent. El punt de trobada d’aquesta dicotomia generadora de debats no és altre que la funció social del dret de propietat i la funció primigènia del sòl residencial de garantir aquest dret. És per això que aquesta dicotomia és en part un fals debat des del moment en què tota la propietat immobiliària està supeditada a l’interès general i els immobles residencials a la garantia del dret a l’habitatge.
Ja no es discuteix que l’urbanisme decideixi els usos del sòl en funció de l’interès general, però en canvi qualsevol intervenció sobre el producte immobiliari resultant d’un dels usos del sòl com és l’ús residencial és confrontat de manera directa. Recordo les peticions al Consell de Garanties Estatutàries quan es tramitava la nostra llei del dret a l’habitatge. Ara bé, el Consell, el 29 de novembre del 2007, va dir que el que es proposava estava dins els paràmetres del dret comparat europeu. Tot el soroll de cop ofegat en un got d’aigua.
Costa aplicar les lleis que ens hem dotat, encara que siguin fruit d’un ampli consens parlamentari, com és el cas de la Llei 1/2022 de mesures per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge aprovada amb el vot de 110 dels 135 diputats del Parlament. Si el punt de trobada és el compliment de la funció social de l’habitatge, evitar un ús anòmal com pot ser la desocupació permanent sense causa justificada és una obligació política que hem decidit assumir amb totes les eines.
Tot camí comença amb un primer pas, com el que hem fet ara. Vam heretar un programa d’inspeccions d’habitatges concertat amb 14 ajuntaments però guardat al calaix i sense conseqüències pràctiques per a la ciutadania. I, a més, tenim una llista d’unes 2.000 resolucions favorables de les taules d’emergències. Els poders públics han de donar solució habitacional a aquesta realitat.
És per això que calia reaccionar i requerir als grans tenidors d’habitatges desocupats en aquests municipis, tots de demanda residencial forta i acreditada i amb persones inscrites a les taules d’emergència, que destinin l’habitatge a residència de persones amb l’advertiment que en cas contrari, s’expropiaran per part del Departament de Territori per tal que l’Agència de l‘Habitatge els destini a lloguer social, reduint per tant les llistes de la mesa d’emergències. La finalitat, és clar, no és l’expropiació en si mateixa, sinó la mobilització dels habitatges. Per tant, si el gran tenidor el destina a lloguer social, donem per acomplerts els objectius.
Com deia, tot camí comença amb un primer pas, que pretenem que tingui continuïtat. Són 153 els municipis de demanda residencial acreditada que properament fixarà el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge substituint l’actual llista continguda en la llei 4/2006; en aquells on, a més, hi hagi demanda de persones en risc d’exclusió social residencial, seguirem intervenint de manera coordinada i en unitat d’acció la Secretaria de Territori i la d’Habitatge per garantir que tot l’habitatge existent estigui al servei de la seva finalitat de ser llar de persones, convençuts que mesures com aquesta són les que s’esperen del Govern.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
