Berta Linares i el misteri a Maracena

Berta Linares seria un bon pseudònim. Potser el nom ideal per firmar novel·les policíaques. Novel·les de misteri i embolics, novel·les amb plantejament, nus i incert desenllaç. Novel·les supervendes que se’t fiquen pels ulls a les llibreries pel seu bon emplaçament. Novel·les ambientades en un petit i alhora real i fictici poble. Amb el seu detectiu, els seus segrestos, els seus interessos polítics i els seus personatges intrigants. Avui firmarà exemplars Berta Linares. I d’aquest estil.

Però la Berta Linares real, fent honor al seu nom de pila, que significa brillant, no ha volgut (gairebé) mai en la seva vida quedar-se a les ombres d’un segon pla. Aquests dies ha renunciat a l’alcaldia de Maracena (Granada) per permetre que fructifiqui el pacte entre el seu partit, el PSOE, i Izquierda Unida. Si s’hagués entossudit a ser candidata, hauria governat la dreta. El municipi sempre ha tingut regidor d’esquerres, primer del PCE i després socialistes, excepte el periode 2003-2007, en què governar el PP. És potser l’última contribució al seu partit, l’últim servei als maraceners i maraceneres. «No estic ni investigada ni imputada, ni m’han cridat a declarar encara, però davant tant soroll i notícia falsa malintencionada prefereixo apartar-me», va declarar als mitjans amb una mescla de resignació i vehemència, victimisme, duplicitats i llenguatge polític farcit de col·loquialismes.

Tot això arriba després del segrest d’una regidora de Maracena (22.000 habitants), Vanesa Romero, el 21 de febrer. A Romero la va ficar al maleter del cotxe un senyor anomenat Pedro Gómez, parella, exparella, presumpta parella de l’alcaldessa, a qui al poble s’acusa d’estar darrere de l’operació. Ella ho nega. No està imputada. El segrestador va ser detingut. Necessita tractament psicològic. La segrestada va acabar en xoc, va poder escapolir-se’n, en va informar la Guàrdia Civil i el cos policial va fer la seva feina. Els fets potser donarien per a una sèrie de Netflix, i per a una novel·la, és clar. Ho té tot: gelosia, política, passió, intriga i fins i tot el toc celtibèric, carpetovetònic: déu-n’hi-do el nota posant la dona al maleter i fent voltes i voltes, entrant a una ferreteria, parant, fent un cafè. Això ho agafen els Cohen i fan un ‘Fargo’ granadí, un ‘Fargo’ andalús, un ‘Fargo’ a l’espanyola, el típic poble on mai passa res (ostres, si passa) però on tots amaguen secrets i les conspiracions estan a l’ordre del dia. Un de tants pobles on fins i tot en el ple s’estan esbombant assumptes que voregen el terreny íntim, el personal, que incumbeix a relacions entre veïns.

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

Linares va néixer al seu poble, la gent de veritat neix al seu poble i no se li acut néixer al poble d’algú altre. Néixer al poble d’algú altre és un desvergonyiment i un embolic i complica molt després en el Registre Civil. I sona com a acudit de Gila. Va néixer a Maracena, diem, poble laboriós de l’àrea metropolitana de Granada, poble de La Vega, el 1979. Segons el curt currículum professional oficial que figura a la web del municipi, va fer els seus estudis d’educació secundària a l’Institut Francisco Ayala i és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Granada (2005). Un historial professional indigne de Linkedin, on cal ser més prolix en explicacions, adonar-se de quin és l’idioma que un balboteja i a quants seminaris, col·loquis, taules rodones i esdeveniments acadèmics ha assistit.  

Va començar a militar en el PSOE l’any 2000 i abans de ser regidora i alcaldessa va ser cap de gabinet d’alcaldia, potser la seva única concessió a ser a l’ombra, una ombra sota la qual agafar forces per sortir a brillar a l’escena pública. Va ser membre de l’executiva regional socialista. Era un valor del municipalisme socialista. Títol que adquireix, redundantment, més valor ara que el PSOE té escàs poder municipal fins i tot a Andalusia, on ha perdut alguns dels seus feus històrics. Però no és aquesta l’única ni la principal derivada política del cas: Noel López, de Maracena, número tres del PSOE andalús, estaria suposadament, presumptament implicat en el segrest, la qual cosa ha posat el partit en certa ebullició continguda tenyida d’estupor i sorpresa. López, que va començar la seva carrera professional de bidell en un institut, susanista gairebé fidel, va arribar al cim del partit en el qual va començar a militar molt jove i des d’allà està estimbant-se. La història que bé podria titular-se ‘Maracena, el segrest i la fosca alcaldessa’ té molts serrells, podria donar més de si i ha atret mitjans de comunicació de tot Espanya i fins i tot d’Europa. Atrets no pel morbo, que també. Sinó per la condició humana. Manifestada aquí en tota la seva misèria i esplendor.