Collboni i el mínim comú

Poques hores abans del ple de constitució de l’Ajuntament de Barcelona, la tornada de Xavier Trias a l’alcaldia no és inevitable. El seu primer mandat, entre el 2011 i el 2015, va ser un desastre per a la ciutat en molts aspectes, com he recordat recentment. Només la desmemòria col·lectivai l’encès anticolauisme entre els sectors més acomodats, els que viuen a Sarrià i les Corts, que van anar a votar Trias en bloc, amb una afluència a les urnes superior a la de les classes populars de Nous Barris, Sant Andreu i Sant Martí, que van optar majoritàriament pel PSC, explica la seva cridanera victòria. La política dogmàtica i adamita de Barcelona En Comú, així com els excessos verbals d’Ada Colau, més propis de l’estil polaritzador d’Irene Montero que de la retòrica consensual de Yolanda Díaz, va ressuscitar Trias, i va fer que bastants electors oblidessin el seu trist mandat i el seu passat independentista. «Altre vindrà que m’abonarà», resumeix el que ha passat. Ara bé, la tornada del convergent a l’alcaldia seria anòmala, perquè els barcelonins ni són separatistes ni de dretes.

Trias serà alcalde si la resta dels partits no troben un mínim comú per investir un altre candidat en la primera volta. Però ERC ja ha dit que no en vol saber res, i Ernest Maragall s’està oferint des de la nit electoral com a tinent d’alcaldia. Entre ell i Trias sumen 157 anys, sens dubte una mitjana d’edat molt adequada per portar les regnes d’una ciutat tan complexa. L’alternativa seria el socialista Jaume Collboni si els Comuns l'haguessin recolzat i acceptessin les condicions que el PP està estudiant. Primer, que Colau no estigui al govern municipal i, segon, que les àrees més sensibles, com són mobilitat, promoció econòmica i seguretat, no caiguin en mans del colauisme. Si l’oferta del popular Daniel Sirera no és en realitat un pretext per blindar-se de crítiques per permetre la tornada de Trias, llavors no pot exigir a Collboni el veto total a la participació dels Comuns. Per sumar-ne 21, la majoria absoluta, els seus 9 regidors són imprescindibles, mentre que el PP només n’ha de cedir 2 dels seus.