El llegat de Jordi Porta

«Necessitem educar en el gust per les responsabilitats». El setè president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta i Ribalta, ha llegat un compromís imprescindible per entendre el paper de la societat civil en la construcció permanent del país.

Lligat des de ben jove a l’escoltisme, va participar en la Caputxinada, en les Edicions Catalanes de París que introduïa llibres clandestinament per la Catalunya Nord, al Congrés de Cultura Catalana o al Centre Unesco. A banda, és clar, de presidir la Fundació Jaume Bofill i Enciclopèdia Catalana.

Sense Porta, Òmnium Cultural no seria el que és ni el que representa. Va engegar una reforma profunda i transformadora de l’entitat: en va modernitzar l’estructura professional i va adequar l’acció a la realitat del moment. Amb ell també va començar el camí que la portaria a finançar-se exclusivament amb recursos propis. Quan va arribar a la presidència el 2002, a Òmnium hi havia 15.000 socis «i cada any en marxaven 500 per defunció». Quan va deixar-la el 2010, n’hi havia més de 21.500.

Perquè Òmnium Cultural pogués ser útil al país, s’hi havia d’assemblar. Per això, fidel a la idea d’un sol poble i a un catalanisme desacomplexat, va relligar la tasca per la cohesió social amb la llengua i cultura catalanes, imprescindible per construir futur.

«El país necessita gent disposada a treballar i Òmnium és un dels millors antídots contra la resignació nacional». La frase la va recollir ell mateix d’un jove d’Òmnium Alt Penedès, i és que amb la presidència de Porta canalitza l’aspiració política de tota una generació. Sabia que la lluita nacional anava lligada a la democràcia, al desenvolupament cultural i al benestar social, i entenia que al país li calia coordinar les seves forces i es va implicar per aconseguir-ho.

De la coherència i l’ambició d’ahir, a la lluita persistent d’avui. Va ser taxatiu contra les retallades a l’Estatut aprovat pel Parlament, abans que el Tribunal Constitucional liquidés la sobirania del poble de Catalunya el 2010. Aquell mateix any Òmnium va organitzar la primera gran mobilització sobiranista amb què va començar el cicle polític que cristal·litza l’1-O.

Mai no va militar en cap partit polític, per no comprometre els seus espais, i alhora que assumia el lideratge de la societat civil, entenia la importància de separar-la del rol dels partits o les institucions: «Està de moda criticar la política. I, especialment, els polítics. Però la societat civil no pot ser un refugi dels desenganyats i decebuts de la política. Si la política no va prou bé, cal millorar-la, cal regenerar-la. La societat civil no pot substituir-la».

Notícies relacionades

Jordi Porta: una trajectòria imprescindible per entendre el país

Mor als 86 anys l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Porta

Bofill, Òmnium i Enciclopèdia; formació, cultura i nació com a pilars de país. El setè president d’Òmnium Cultural era un home bo i senzill que ha llegat a la societat civil dues actituds polítiques necessàries als seus anys i igual d’imprescindibles el 2023: la discreció i la generositat.

«Més enllà dels que només observen críticament les febleses de la nostra societat, nosaltres ens proposem actuar per millorar-la». Avui el president Porta no ha marxat, perquè del seu llegat Òmnium en continua fent brúixola.