Completament previsible, políticament evitable

No són d’altres sinó les decisions polítiques dels nostres líders les que decideixen qui viu i qui mor, i en el cas de la gestió migratòria això es tradueix a mantenir vigents unes polítiques que han demostrat que no serveixen ni per dissuadir els que escapen ni per evitar la seva mort. 

Notícies relacionades

La tragèdia migratòria més gran del Mediterrani fa aflorar una nova ruta entre Líbia i Grècia

L’error convergent

La classe política manifesta la seva preocupació, aposta per arribar a acords sobre «enfocaments globals i coherents» per evitar aquestes tragèdies, però no canvien l’enfocament que externalitza, que deté, que deporta. Aposten per l’estratègia de prevenir les arribades en lloc d’intentar que la política d’asil sigui una realitat a Europa, aquest jardí que cal protegir.

Continuem sense proposar una política migratòria integral, que realment gestioni i no només estigui enfocada al control, l’expulsió i l’externalització. Necessitem polítiques que acullin i que posin les persones al centre, que protegeixin aquells que busquen l’asil, i també les que fugen de la misèria. Necessitem vies legals i segures per evitar les morts. Però, sobretot, necessitem polítics valents que enfoquin el fenomen migratori des del seu abordatge com un fenomen estructural i apostin per governar-lo. Que utilitzin eines com el dret d’asil per protegir aquells que ho necessitin sense ocultar-lo darrere de paraules com ‘pre-entry’ o ‘pre-screening’, que només amaguen vulneracions de drets. I que informin de l’impacte positiu i la necessitat que hi ha en les nostres societats de la migració. En definitiva, que apostin per una política migratòria decent.