Obrir fronteres

La immigració va ser el principal argument per guanyar el Brexit i avui la Gran Bretanya rep més immigrants que mai per poder continuar sent competitiva. Al Japó, on les fronteres estaven segellades, la població està decreixent des de fa set anys i han hagut de recórrer a programes selectius per atraure coreans. Espanya i Itàlia són, a aquesta banda del món, els països on es registren menys fills per dona en edat fèrtil. La realitat és que el nostre país està tan envellit que, la pròxima dècada, un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys. Si tenim en compte que un altre bon grapat de població estarà en edat de formar-se més que de treballar. Si no entren diversos milions d’immigrants en edat de treballar, ¿com mantindrà una de cada tres persones el sistema de pensions, el de sanitat i l’educació? Amb una taxa d’atur baixa després de la covid-19, en una perspectiva històrica, ja hi ha empresaris que tenen problemes per contractar. Augmenten els pensionistes mentre es redueix el nombre de treballadors, però seguim sense una política clara sobre la immigració mentre avancem al caprici dels apòstols que proclamen que els nostres problemes venen per les fronteres, quan en realitat els immigrants són una oportunitat. Cal acabar amb aquest discurs xenòfob, ja que la nostra demografia i sostenibilitat només tenen una sortida: obrir fronteres. Sense immigrants no hi ha futur ni estat de benestar.