Una ofensiva no és una escaramussa

Estem assistint a la primera fase d’una ofensiva general que no es resoldrà en una sola batalla. Una fase en què el que es busca, mitjançant accions de reconeixement armat en diversos punts del front, és identificar on són els punts febles de la defensa. Per a més endavant queda llançar el o els atacs principals que tindran un caràcter diferent segons que l’objectiu sigui buscar la màxima destrucció de les forces enemigues –per impedir que puguin muntar una posterior contraofensiva– o la màxima recuperació possible de territori– incloent-hi una penetració en profunditat que talli el corredor terrestre que avui permet a Rússia alimentar Crimea.

En conseqüència, no tenen sentit els judicis accelerats que, confonent les innombrables escaramusses que caracteritzen aquesta primera fase, pretenen sentenciar ja la victòria o derrota dels uns o dels altres. Una confusió propiciada també per l’error de Kíiv a l’imposar durant la primera setmana un silenci informatiu que immediatament ha sigut aprofitat pels propagandistes russòfils per mirar d’imposar una narrativa victoriosa molt allunyada de la realitat. Perquè el que mostra la realitat és, en primer lloc, la impossibilitat de Rússia de passar a l’ofensiva, aferrada al terreny en tres línies defensives que encara han de demostrar si n’hi ha prou per neutralitzar l’envestida que de segur es produirà en una segona fase, protagonitzada per una massa de milers d’efectius a bord de carros de combat i vehicles blindats d’infanteria, sota suport artiller i aeri.

Notícies relacionades

El cap dels mercenaris del Grup Wagner admet el fracàs de l’ofensiva russa a Ucraïna

Twitter era una cerveseria de Múnic

De moment, tot i que els combats amb prou feines impliquen petites unitats, el rellevant no és només que hagin sigut capaços de recuperar el control d’algunes petites localitats, sinó que ja han obligat les forces russes a mobilitzar algunes de les unitats de reserva que, en principi, semblaven dedicades a entrar en acció quan els combats es registressin en la tercera i més sòlida de les línies de defensa. Una mala notícia per a Moscou, que torna a demostrar així les seves deficiències operatives, malgrat la seva superioritat numèrica i en peces d’artilleria, i que visibilitza encara més les tensions internes entre els comandaments militars i els caps dels grups de mercenaris, amb Wagner al capdavant. De tota manera, tampoc té sentit llançar les campanes al vol, per als que s’alineïn amb Kíiv, perquè els avenços que s’han fet –uns 100 km² en un front d’uns 1.200 km– no han suposat, de cap manera, el col·lapse de la defensa russa i en alguns casos, com a la disputada Bakhmut, els esmentats avenços amb prou feines suposen centenars de metres.

En definitiva, es trigarà setmanes a poder determinar cap a quin costat s’inclina la balança. El pitjor serà que pel camí hi haurà revessos i errors que suposaran la pèrdua de més vides humanes. Però no sembla que una cosa així hagi d’aturar Ucraïna en el seu afany de recuperar la integritat territorial ni el de Rússia per impedir-ho.