Un Barça hipotecat

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va desglossar aquest dijous davant el Senat blaugrana, l’ens que reuneix els mil socis més antics de l’entitat, la composició i el cost de l’Espai Barça. A expenses de modificacions pressupostàries posteriors, la inversió que suposarà la remodelació del Camp Nou, el Campus Barça i (malgrat les evidències en contra) el Palau Blaugrana arribarà als 1.472 milions d’euros.  

Durant el parlament davant els socis més veterans del club, en què el mandatari blaugrana va remarcar les adversitats que la seva junta ha hagut de superar (com a conseqüència de la mala gestió heretada dels gestors anteriors i del dany reputacional causat pel cas Negreira), Laporta va insistir que les obres que canviaran la fisonomia de l’entitat no costaran diners als socis, no posaran en risc la gestió esportiva i no hipotecaran el patrimoni del Barça, gràcies a la intervenció de «20 inversors d’arreu del món». I aquí és on sorgeix el primer dubte: el de saber si la massa social barcelonista corre el risc de perdre el control de l’entitat, ja que les garanties en cas d’incompliment en el retorn del deute comprometrien els ingressos ordinaris i implicarien una intervenció externa de la gestió, tal com està configurat el fons de titulització que canalitza els diners dels inversors. 

Aquesta preocupació, aparentment absent en les assemblees de socis en què sol comparèixer el president blaugrana, comença a calar en una part de la massa social de l’entitat. Sense anar gaire més lluny, el mateix dia en què Laporta va presentar el seu projecte al Senat, Víctor Font, excandidat a la presidència derrotat el 2021, va criticar durament la gestió econòmica actual del club i va assegurar que les obligacions financeres contretes amb els inversors de l’Espai Barça retardaran l’obtenció de beneficis, sense oblidar que els creditors actuals del club tindran alguna cosa a dir quant a les despeses que vulgui emprendre el Barça d’ara endavant (fins i tot en matèria de fitxatges, en un cas extrem d’impagament). Altres socis crítics amb la junta actual adverteixen també del risc que la directiva de Laporta deixi una herència econòmica que empitjori la de Josep Maria Bartomeu, amb decisions discutides, encara, en les despeses salarials dels jugadors actuals (malgrat la marxa dels que, presumptament, perjudicaven els comptes en aquest sentit) 

Als dubtes sorgits veient el futur financer del Barça s’hi ha d’afegir, també, un element de gestió deficient del talent barcelonista. A més de no poder retenir, primer, i no recuperar, després, Leo Messi, el jugador més determinant de la història del club, es constata que l’equip de referència del moment, el Manchester City, està comandat per directius i un entrenador absolutament identificats amb la causa blaugrana, i de la seva traça no s’ha volgut o no s’ha pogut beneficiar l’entitat blaugrana. Si no és capaç de revertir la dinàmica generada per la llosa de l’endeutament (i el finançament de l’Espai Barça genera un gran escepticisme sobre aquesta qüestió), la recuperació i captació de talent, que torni a fer competitiu el club a escala mundial, serà cada vegada més difícil. I encara ho serà més que mantingui altres valors més intangibles si el soci acaba percebent que el club, a la pràctica, ja no és seu.