Pactes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
PPoli bo, PPoli dolent
Ni línies vermelles ni cordons sanitaris. Amb un parell (de reunions), el PP i Vox es van posar d’acord per apuntalar la legislatura ultraconservadora en la Comunitat Valenciana. Les prebendes que sacrifica el PP no són pas menors, simbòlicament: la presidència del Parlament i tres conselleries, entre elles la de Cultura, que serà per a l’extorero Vicente Barrera. Vet aquí una decisió típica de falses democràcies com les de Donald Trump o Bolsonaro: entregar la cultura, sempre tan maltractada, perquè els ignorants hi juguin i l’acabin de destrossar. Al capdavall els convé més una societat idiota que no il·lustrada. Els primers intents a la premsa per situar el torero Barrera en aquest context polític són entranyables: expliquen que els seus pares el van «obligar a estudiar» i que «pràcticament va acabar la carrera de Dret».
Però Barrera serà només un dels braços executors, l’estocada final. De bon principi, el futur president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ja ha esbossat les línies del seu govern que més l’interessen: eliminar l’Oficina de Drets Lingüístics, derogar les normes sobre la memòria històrica, intervenir sobre el model televisiu d’À Punt, redefinir els termes contra la violència masclista. L’anunci sobre la derogació dels drets lingüístics, d’altra banda, és també una manera d’irritar el catalanisme i l’independentisme, política de hooligan que busca la confrontació. Ara molts ens indignarem i ens manifestarem per reivindicar drets que ha costat molt d’aconseguir, i en el fons és el que esperen, és el risc que estan disposats a córrer PP i Vox. Tot això ja ho sabem. El que comptarà és fins a quin punt els altres partits tebis amb la defensa dels drets lingüístics dels valencians, aquells progressistes que els toleraven com una nosa menor, voldran reaccionar o si ja els estarà bé que algú altre faci la feina bruta. De fons, més simbolisme d’abusananos que permetrà al PP fer de poli bo que alimenta els ímpetus violents del poli dolent, Vox. En realitat aquí no hi ha poli bo: el duet és poli dolent, poli pitjor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
