NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Tornen els fronts?

zentauroepp48303683 pla sencer de la candidata de bcom a la reelecci ada cola200117090620 / Nazaret Romero

Poc més de 24 hores abans del ple de constitució de l’Ajuntament de Barcelona, la situació està entreoberta. Xavier Trias s’ha assegurat el suport d’Esquerra, així que ha deshabilitat l’opció amb més possibilitats de desbancar-lo, que era un pacte d’esquerres. Malgrat l’hàbil moviment de l’exalcalde, Jaume Collboni no s’ha donat per vençut i presentarà aquest dissabte la seva candidatura amb l’esperança que els d’Ada Colau facin el que els socialistes van fer fa quatre anys: votar el més ben situat i buscar l’anuència d’una altra força no independentista. Estem, doncs, davant un possible govern de 16 regidors, que inclouria la llista més votada, contra un de 19 amb qui va quedar segon. S’allunyen, per ara, les opcions més estables: un govern de 21 entre Junts i PSC o de 25 entre el PSC, Comuns i Esquerra. Les dues fórmules que ara semblen possibles són les més allunyades del ‘mainstream’ barceloní, partidari d’un creixement econòmic limitat per les amenaces mediambientals i en cap cas ni d’un creixement desbocat ni d’una restricció mediambiental severa. ¿Per què s’ha arribat fins aquí i quin marge de sorpresa hi pot haver?

Ernest Maragall no ha volgut en cap moment fer-li a Trias el que li van fer a ell fa quatre anys. Tampoc té una relació fluida amb els seus excompanys del PSC i forma part del nucli dur de Junqueras, partidari de la confrontació amb els d’Illa a l’àrea metropolitana. Si Colau no vota, finalment, Collboni, el front independentista només es consolidarà a Barcelona i a Girona. Una regressió respecte al que va passar el 2019. ¿Per què Colau ha actuat diferent? En primer lloc, perquè no seria alcaldessa en cap cas. En segon lloc, perquè sempre prefereix que les coses li vagin bé a Junts que a Esquerra, amb la qual competeix. El que és estrany és que aquesta vegada li hagi posat al PP unes condicions per acceptar els seus vots més exigents que els que li va posar a Manuel Valls, conegut per la seva xenofòbia. El cicle de Colau no podia acabar d’una manera més decebedora per als que van posar en ella tantes il·lusions.

Temes:

Daniel Sirera Jaume Collboni Ada Colau Xavier Trias Ernest Maragall

Inicia sessió 0 Comentaris