Collboni, alcalde de Barcelona: un ple catàrtic

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

17 de juny del 2023. Actualitzada 18 de juny del 2023 a les 15:47

0 Comentaris

MANU MITRU

Malgrat que l’ambient era funerari, en el ple de constitució de l’ajuntament de Barcelona d’aquest dissabte alguns van parlar amb una claredat poc usual en els actes institucionals. La facilitat diríem que és inversament proporcional al temps que els queda com a regidors. Probablement, el que se n’anirà primer serà Xavier Trias amb un expedient impol·lut: va guanyar dues eleccions, no va voler ser mai l’alcalde sense ser la llista més votada i va posar en evidència que el tacticisme, més que l’alta política, ha marcat els últims tres plens d’investidura. Va acabar amb un «que els bombin a tots» que dit amb la seva veu no va sonar com el que era. Va oblidar que la seva vida política també ha tingut molts moments tàctics. Ernest Maragall va ser brillant en l’execució de les seves paraules i va posar en evidència el que allà passava: un exercici descarnat de poder, com el que tantes vegades ha fet ell mateix i per al qual el seu partit vol tenir un estat propi. Finalment, Ada Colau va ser la que més comptes va ajustar, especialment amb Trias i amb qui ha sigut el seu soci i amb aquests eteris poderosos que són bàsicament els que no pensen com ella. Recuperar tan de pressa aquest to d’activista no li tornarà la frescor que tenia fa vuit anys i que, possiblement, haurà de desplegar en altres institucions. Segurament, Collboni també es podria haver apuntat a la festa, però el dia era massa feliç perquè se l’agrís a si mateix i a més necessitarà els que l’estaven increpant. Daniel Sirera, per la seva banda, es va donar el gust de dir que era l’únic que havia aconseguit fer el que havia dit: barrar el pas a Colau i a Trias. Ja s’ho han dit tot i a la cara, lliçó de democràcia com els va dir Trias als seus nets.